1980-1993: temps de construir
Demà a les vuit del vespre el President Pujol visita novament la ciutat, en aquest cas per presentar el seu segon volum de memòries. En el text hi surten en nombroses ocasions figuerencs que durant els anys vuitantes van tenir un paper protagonista en el lideratge polític i econòmic del país - Marià Lorcà, Ramon Boixadós, Ramon Miquel, Jordi Mercader- i, també, diverses referències de reconeixement a l’Antoni Xirau i en Josep Pallach. També s’hi explica (amb alguna imprecisió) el compromís determinant del President Pujol a l’hora de fer possible l’adquisició, l’any 1980, per a la ciutat, de la Torre Galatea, un projecte clau per a l’impuls del Museu Dalí i del conjunt del fet dalinià.
Aquest migdia, mentre tornava d’una reunió a Madrid, la lectura d’aquest llibre ha despertat la curiositat del meu acompanyant, absort en la lectura d’un informe sobre com podem millorar la mobilitat dels proveïdors comercials al centre històric.
"- Alcalde, què llegeixes?
- Un text més romàntic que el teu informe, li he respost! És una història d’amor incondicional entre un home i el seu país. D’amor i d’acció, perquè com diuen a Espanya, "hechos son amores!" I el llibre del President Pujol parla de la força que el va moure a construir Catalunya però, igual d’important, dels fets i persones que van fer-ho possible i real!
23 Novembre, 2009 a les 21:36
El senyor Pujol pasarà a la història d’Espanya com un gran polític. La llastima, jo crec, és que no sapigués plegar quan tocava. I que tries un successor equivocat.
Jo no soc de CIU però he llegit el llibre.
Que sigui benvingut.
24 Novembre, 2009 a les 19:30
En primer lloc, dir que mil cops en Pujol abans que el xarnego de’n Montilla.
Ara bé el pujolisme que ens ha aportat de bo? Peix al cove i encaixisme a Espanya. Unionisme pintat de catalanisme. Qui és ell per indignar-se que tinguem un presi com en Monti si va ser ell qui va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya.
Una història d’amor incondicional entre un home i el seu país, d’amor i d’acció és la del president Macià, la dels germans Badia, Josep Dencàs, Daniel Cardona o el mateix Josep Moragues. I si vols algú dels anys de’n Pujolet tens l’Heribert Barrera.
25 Novembre, 2009 a les 14:18
molt interessant la conferència!
em va fer gràcia com el president Pujol s’anava referent
als alcaldes que no eren de CIU de manera “alcaldes
no convergents” sense dir cap nom… jejeje
i el futbol que no hi faltés pel mig! jajaja
També va ser interessant de conèixe’t. se’m va passar de dir que el meu últim vot va anar per ciu però directament cap a santi vila a les últimes eleccions i espero que no siguin les últimes!
a veure si ens veiem un altre cop i podem xerrar més o
amb més tranquilitat. salut!
Laura B.
4 Desembre, 2009 a les 11:53
El temps posa a tothom al seu lloc, i quant és valori on estàvem, i on ens va portar el president Pujol (estructures i institucions de país, germen de possibles i futures institucions i estructures d’Estat), tothom li farà justicia.