20 anys de la Caiguda del mur de berlin
Aquesta setmana, ciutats i països d’arreu del món han volgut commemorar la data del 9 de novembre de 1989, el dia de la caiguda del mur de Berlin. En plena crisi econòmica i institucional, és bo que recordem l’efemèride d’uns dies històrics en què els ciutadans normals i corrents van dir prou al totalitarisme de base socialista que havia agrisat i emmalaltit la seva vida i la dels seus pares i on van conquerir, pel seu propi compte les llibertats segrestades d’ençà del final de la II Guerra Mundial.
Just vint anys més tard de la caiguda del mur de Berlin, si no volem convertir l’exerci memorial en un acte merament cínic i oportunista és necessari recordar que ben a prop de la vella Europa encara hi romanen murs a Cisjordània i a Xipre, que fracturen impunement les vides i els drets fonamentals de milers de persones.
Desenganyats dels qui prometien el cel a la Terra, just en plena crisi econòmica i institucional és important que els demòcrates renovin el seu compromís amb els valors de la llibertat i la justícia i es disposin a mantenir una actitud ètica sempre autocrítica i exigent, conscients de les imperfeccions del sistema capitalista i de la democràcia representativa però decidits a la seva permanent reforma, per a continuar en el camí del progrés social per al màxim nombre de persones. Perquè com ens ha ensenyat el segle XX, l’alternativa al reformisme de base liberal és el Totalitarisme de dretes o d’esquerres. No us sembla?
11 Novembre, 2009 a les 13:43
Comunisme = feixisme d’esquerres.
12 Novembre, 2009 a les 0:30
” conscients de les imperfeccions del sistema capitalista i de la democràcia representativa”
Certament el capitalisme es basa en un sistema classista i que comporta desigualtats socials, i la democràcia representativa només representa el poder.
Ens cal superar l’etapa del capitalisme, i assolir un sistema de relacions més just fonamentat amb la democràcia directa.
Conseqüentment no estic d’acord en dogmes com ara: ” la permanent reforma del capitalisme”, ja que el capitalisme mai serà un sistema just per essència.
I és de sorprenent a curiós, que amb la que està caient cap alt dirigent mundial (FMI, G7…) hagin qüestionat el capitalisme com a sistema mundial.
P.D = Dencàs t’animo a explorar a fons les tesis comunistes, capitalistes, nacionalsocialistes, anarquistes… molt probablement després t’estalviaràs tòpics tant pobres com per exemple el que esmentes
12 Novembre, 2009 a les 0:39
En la mateixa línia Santi, em considero una persona optimista i decididament progressista i és per això que penso que hi ha més vida i possibles millors maneres d’organitzar la societat més enllà de l’Alemanya Nazi, la dictadura soviètica.. però tambè més enllà del sistema capitalista que tantes desigualtats i tantes crisis ha encadenat en l’últim segle
12 Novembre, 2009 a les 14:13
Francesc és curiós que excuseu les atrocitats del comunisme culpant als dirigents. Així també podriem excusar el nacional-socialisme o el feixisme italià culpant-ne a Hitler o Mussolini ja que no van dur correctament a la pràctica les teories pertinents.
És evident que fallen moltes coses i que s’han de fer canvis importants. Ara bé, a mi la justícia em diu que els homes no som iguals. A tots els països on ha triomfat el socialisme s’han empobrit tant el país com els seus ciutadans. És la cultura del mínim esforç, la cultura del tot de franc i comunitari (i la conseqüent degradació de tot), la cultura de la no prosperació.
El que ens cal és fer un sistema que permeti tenir la TEVA casa i el TEU hortet. Els comunistes i anarquistes parleu molt de drets però us oblideu d’un dret fonamental: el dret a la propietat. Els pobres no tenien res i lluitaven per tenir, vosaltres en canvi com que els rics tenen molt lluiteu perquè no puguin tenir i en tot cas preneu als rics per donar-ho als pobres, quan no queden rics ho preneu als no tan rics per donar-ho als pobres i quan nomes queden pobres ho preneu als pobres per donar-ho als miserables. I com sempre a pringar la classe mitjana (de la qual negueu l’existpencia).
La vostra “democràcia” no seria pas millor de la que tenim ara. Suposant que es complís lo impossible i no manessin els comissaris polítics, no hi hauria ni Déu treballant perquè estariem tot el dia reunits en assamblees tirant plans. A part d’això ja veus que passa quan governen una colla d’incapaços, mantes i analfabets.
Un feixista una vegada em va dir, agafes una societat anarquista, en treus una èlit i ja tens el feixisme (vet aquí perque en Franco tenia tanta simpatia amb els anarquistes, a part de per ser espanyolistes anticatalans)
PS: si tots som iguals, qui prefereixes a treballar a casa teva: un català seriós i treballador o un gandul incompetent i potiner del baix llobregat amb la radio tele taxi a tota castanya? Cobrant el mateix eh, per no ser “injustos”.