La ciutat se sent molt orgullosa que el Consell dels il·lustres Consells d’advocats de Catalunya hagi convocat, aquí a Figueres, el seu III Congrés. Figueres és una ciutat oberta i plural, sense muralles, que s’ha conformat amb la influència de grecs i romans, de civilitzacions del nord i del sud, de valors i persones autòctons i foranis. Figueres ha estat sempre una ciutat per als uns afrancesada, per als altres catalaníssima. Sempre, una ciutat liberal, com el vent que hi bufa, tolerant i excèntrica, com exemplifiquen els seus fills més ilustres.

Figueres té una llarga tradició i activitat judicial. La ciutat compta, a més, amb un dels col·legis d’advocats més antics del país, constituït el 29 de juliol de 1841, ara fa prop de 170 anys, justament per Carles Fages de Perramon, una de les sagues més representatives d’aquest caràcter empordanès alhora conservador i innovador, assenyat i arrauxat, centrat i excèntric.

Alhora, però, com es fa visible amb l’organització d’aquest Congrés, aquestes velles arrels són compatibles amb un decidit compromís amb la modernitat.

En aquest punt vull felicitar el dinamisme del Col·legi d’advocats de Figueres i del seu degà en Jaume Torrent. El seu compromís deontològic i amb la formació continuada dels seus col·legiats, amb l’Escola de Pràctica Jurídica Narcís Sala al davant; El seu compromís amb la normalització lingüística en l’àmbit de la Justícia; Per ser pioners en la promoció de la mediació com a nou mètode de resolució de conflictes; pel seu compromís amb la ciutat i amb la comarca, com mostra el complet programa per als acompanyants d’aquest congrés.

També és necessari felicitar d’una manera molt especial l’organització d’aquest congrés, que ha sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies (una molt bona web, més de 30 blogs, debats per vídeoconferència) per fer un Congrés modern, dinàmic, participatiu, àgil!

Felicitar finalment la Convocatòria en si d’aquest III Congrés, per la seva conveniència i per la seva oportunitat.

El Dret, juntament amb la Llengua, constitueixen el fonament de la nostra personalitat col·lectiva. [“El dret i la llengua són manifestacions del mateix esperit nacional”, va escriure Prat de la Riba, el 1906, a La nacionalitat catalana.] En ambdós casos, en la llengua i en el dret el seu valor rau en la capacitat d’evolucionar, d’adaptar-se i d’innovar en funció dels canvis en els valors i costums de la societat. Un Dret propi que no fos capaç de posar-se al dia perdria tot el seu valor. De fet, com és sabut, la perversitat del Decret de Nova Planta (1716) no va raure en la prohibició del Dret civil català sinó en la seva capacitat de fossilitzar-lo, en la mesura que va estroncar les Corts, que eren la font de producció de nou Dret. L’Estatut d’autonomia de l’any 2006 ha suposat un salt endavant en tots els àmbits de l’autogovern, també en l’àmbit de la Justícia. D’ençà que un advocat de Barcelona, l’Ignasi de Gispert es va posar al front de la Conselleria de Justícia, l’any 1980, el catalanisme polític ha apostat fort per avançar en l’adaptació de la Justícia a l’Estat autonòmic, que vol dir més coneixement de la llengua i del Dret propi als Jutjats, més competències per al Tribunal Superior de Justícia, competències plenes per al Govern de Catalunya. Just quan tots estem pendents del pronunciament del TC sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya és bo que els advocats del país es reuneixin i renovin el seu compromís amb el Dret i amb la seva permanent modernització.

Perquè algun dia, la Justícia, talment com l’executiu o el legislatiu, no serà únicament un Poder, sinó que serà també un servei públic i social.

Estic segur que aquestes Jornades seran de gran utilitat per a debatre les qüestions que interessen als advocats d’avui relacionades amb la Justícia i el Dret. Confio, a més, que la celebració del III Congrés a Figueres, la descoberta dels seus quatre museus, de la seva arquitectura civil i militar, de la seva gent i, sobretot, de la seva taula, especialment per als qui ens visiten provinents d’altres indrets del país us deixarà un record inesborrable que us disposarà a tornar sovint a l’Empordà, sinó a establir-vos-hi per sempre. Moltes gràcies i bona feina!