El país assistim commocionats a l’escàndol protagonitzat per Fèlix Millet a la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música. Pels pressumptes delictes comesos, per la seva incommensurable magnitud i per la càrrega simbòlica que suposa que s’hagin dut a terme des de una de les institucions culturals més representatives i estimades del país.

Com s’haurà de provar amb la investigació judicial, sembla clar que Fèlix Millet ha estat capaç de desviar quantitats milionàries de diners del Palau en benefici propi. Alhora, s’havia dotat d’un sistema retributiu també milionari, totalment escandalós i inadimissible per al President d’una institució en bona mesura finançada per aportacions públiques i donatius. Tot, bandejant els controls dels auditors i del Patronat a qui, per definició, ha de rendir comptes.

Tan lamentable com la constatació d’aquests fets aberrants i immorals, ho és l’intent de manipulació política que durant els darrers dies han dut a terme alguns opinadors i diputats. Veure en l’actuació de Millet la confirmació de la maldat consubstancial de la burgesia catalana i l’hipocresia del catalanisme polític, sempre disposat a dissimular amb la bandera catalana interessos estrictament espuris és un argumentari lamentable i grotesc, més propi dels equips de progaganda d’Stalin i Hitler que d’uns partits teòricament disposats a dur a terme la seva acció política des de la racionalitat i el respecte a les regles que imposa l’Estat de dret.

La bondat i la maldat formen part consubstancial de la condició humana i, en conseqüència és igualment probable trobar comportaments innobles entre els rics que entre els pobres, entre els catalans que entre els escandinaus, entre els convergents que entre els socialistes. Penso que han encertat els opinadors que han condemnat sense embuts Fèlix Millet. Josep Piqué, en declaracions recents lamentava que “Millet ens ha enganyat a tots”. Quin despropòsit, en canvi, l’actitud dels polítics que novament han utilitzat un fet com a pretext per intercanviar-se retrets i acusacions. Realment fastigosos! I després simulen no comprendre el descrèdit que tenen als ulls de la ciutadania. Se’l guanyen a pols!