1979, una altra data malèfica per a Catalunya?
L’evolució del fet nacional a Catalunya ha tingut almenys tres moments crítics. Fa tres segles i mig, el 1659, el Tractat dels Pirineus van separar els catalans del nord dels Pirineus dels del Sud. Des d’aleshores, la part francesa ha patit un intens procés de francesització, molt més reeixit fins i tot que el viscut a la part què ha romàs sota domini espanyol. El 1714, amb la victòria dels Borbó, els catalans queden alineats en el bàndol perdedor de la Guerra de Successió, una derrota que suposa la pèrdua de les constitucions i llibertats del país. El 1939 és la tercera data especialment traumàtica per al país. Si certament no és gens difícil trobar catalans i fins i tot catalanistes en el bàndol de la República i també en el franquista, de fet, just l’endemà del final de la Guerra quedà meridianament clar que la victòria del general Franco suposa la derrota de Catalunya. Pendents de la sentència del Tribunal Constitucional respecte el text de l’Estatut refrendat pel poble de Catalunya; en vista de l’actitud i la interpretació restrictiva que fa contínuament el Govern de l’Estat del caràcter plurinacional d’Espanya, la data de 1979 ha de ser sotmesa a revisió? Si la sentència del Tribunal retalla l’Estatut, si el Govern de l’Estat fa de la Constitució no una llei garantista de drets sinó un jou per esclavitzar els pobles, qui sortirà en defensa del Pacte de 1979? La meva generació segur que no, per descomptat!
11 Setembre, 2009 a les 21:15
Doncs des del meu punt de vista la Constitució del 79, el el context en que es va fer, possiblement va ser un encert. En aquells moment de democràcia incipient no es podia fer res més avançat que això. I encara va haver moltes reticències dels que ja pensaven que era la fi d’Espanya i tota la parafernàlia habitual. Recordeu el famós article de l’Aznar al diari de La Rioja.
El que també penso és que o li convé una reforma o li convé una lectura àmplia i generosa i no una de restrictiva i coercitiva. El text encara és prou flexible com per fer aquest exercici d’obertura.
Les manifestacions independentistes d’enguany han estat molt concorregudes. En Santi, que suposo que ningú no el veurà com un radical, és prou clar en els seus darrers posts. Jo mateix no puc comprendre, per molt il·legal que sigui, la prohibició de la consulta a Arenys de Munt, de la mateixa manera que no vaig comprendre el rebuig al Pla Ibarretxe. Preguntar és preguntar. Ens demanen quantes trucades fem al dia, si consumim iogurts o si ens agradaria una beguda amb gust de no sé què i no ens poden demanar el parer sobre a quin Estat volem pertànyer.
La pertinença a un Estat és quelcom que es renova cada dia, és la voluntat comuna de les persones. Mai no pot ser una imposició. I els sentiments són sentiments i per tant són irracionals. No ens poden forçar a estimar un país que sentim que només ens vol si deixem de ser nosaltres.
12 Setembre, 2009 a les 20:59
Saps què, Santi? No parlaré ni del Tractat dels Pirineus, ni de la Guerra de Successió ni de Franco. Com diuen els espanyols (de merda) deixem enrere el passat. Doncs em sembla bé, oblidem el passat, però la constitució també. Jo, com molts altres no l’he votat (bàsicament perquè encara havia de néixer). Oblidem la constitució, sobretot els punts antisecessionistes i de garantia de la unidad de España.
Per cert molt hàbils els del teu partit. En Mas declarant-se independentista i en Duran no independentista. A marejar la perdiu a vera qui ens vota eh. Pobre Carrasco i Formiguera si veiés en què s’ha convertit el seu partit…
15 Setembre, 2009 a les 18:19
Alcalde Santi(ago) Vila, me parece que con este artículo ha traspasado usted no ya la línea roja de la inconsciencia política, sino lo que para mí es más importante todavía, la de la irresponsabilidad intelectual porque, a fin de cuentas, fueron los intelectuales quienes acabaron lamentándose de los excesos republicanos diciendo aquello de que “no era eso, no era eso”.
Con este artículo, alcalde Vila, nos ofrece usted una desconocida faceta de Mr Hyde que, por inimaginable en usted, particularmente me horroriza.
Caballero, usted como profesor de historia no puede permitirse determinadas demagogias políticas ni alentar fobias infundamentadas.
En 1659 concluyó un acto de rebeldía catalana apoyada por los franceses que tenían la intención de recuperar la línea de los Pirineos como frontera. Supongo que usted recordará que su ambición histórica siempre fue recuperar la “Marca Hispánica” y también sabrá que Cataluña se entregó al rey francés aunque al resultarle el yugo galo más pesado que el español, imploraron la vuelta a España. Así que si se perdieron el Rosellón y la Cerdaña fue por culpa catalana. A España le costó sangre, sudor y lágrimas defender a Cataluña contra los franceses.
LO de 1714, señor mío, fue igual pero al revés: Los ingleses, holandeses y alemanes encontraron en la rebelión catalana un filón para intentar destrozar el hipotético poderío francoespañol a través de los borbones. ¿Conclusión? Cuando el archiduque Carlos consiguió el trono de Alemania, los ingleses y los holandeses les dijerona ustedes que ahí te las apañes. ¿Se acuerda usted que con Felipe V Cataluña disfrutó, antes de su rebelión, de más mercedes que cuando el régimen “federalista” de los austrias?
Y del 36-39, ¿qué me dice? Por favor, un poco de seriedad histórica. Es falso que Cataluña perdiera la guerra frente a España. España y Cataluña no lucharon entre sí. En España, Cataluña incluída, of course!, se asesinaron entre sí la derecha y la izquierda. ¿O no sabe usted quien fue Sara Jordà, o Mossen Burgas, por ejemplo?
Pero bueno, como decía Mary Poppins, pongámosle un poco de azúcar a la píldora: ¿Se han planteado ustedes que con la independencia, el Barça se queda sin participar en las Ligas? ¿Se afiliarán a las federaciones francesas? ¿O las organizarán con Andorra y el Alguero?
Venga, Alcalde, un poquito de seriedad. Y, por favor, si me ha de contestar alguien, que no sea su escribano.
15 Setembre, 2009 a les 22:13
Alvarez de Castro, tu lo que ets és un fill de puta. Rabieu xarnegos amb el resultat d’Arenys que això va “amb sense turador” que deia el sociata. Aviat us direm adéu i bon vent i a les rates com tu els i oferirem la repatriació a la manxa o el camp de concetració.
Espanya és un invent amb bandera i himnes patètics escollits a concurs.
I merengon, a qui li importa la lliga espanyola si és un mer tràmit per jugar la CHAMPIONS LEAGUE??
VISCA L’EUROPA DE LES NACIONS
VISCA CATALUNYA!
15 Setembre, 2009 a les 22:40
PER POSAR LES COSES UNA MICA A PUESTO
1598. Inici el regnat de Felip III. Espanya no existeix sinó la suma de dos regnes: Castella i la Corona d’Aragó amb lleis diferents. El rei ha de jurar ambdos furs, com s’ha fet en tot moment al llarg de la història moderna. Hereta un regne amb hisenda en fallida per la pèssima gestió que s’ha fet de l’or, la plata i les riqueses que arriben d’arreu del seu imperi. Conflictes amb Anglaterra i Països Baixos fina a la Pau de Londres ( 1604) i la Treva dels dotze anys amb els Països Baixos del 1609.
1599. Comença el govern del valid Duque de Lerma fins al 1625.
1609 Expulsió dels moriscs que comporta la ruïna agrària i artesanal de València, Múrcia, Andalusia, zones de Castella i d’Extremadura.
1621 Regnat de Felip IV. Té setze anys. Valid el Conde Duque de Olivares. Desenvolupament d’un ampli programa d’uniformació regional basat en el model de Richelieu. Greu crisi i tensió en les relacions entre els dos regnes que conviuen sota el mateix rei. Aquest model implica una puja d’impostos que genera greus agitacions socials. En política exterior s’intenta mantenir la supremacia sobre França i seguir controlant els Països Baixos, per la qual cosa es decideix recolzar l’emperador Ferran II en la seva participació en la Guerra dels Trenta Anys.
1628 Derrota naval a Matanzas, Cuba, davant la flota holandesa. Pèrdua del sistema fluid de comunicacions amb Amèrica. Aniquilació de la flota espanyola a Las Dunas (1639)
1630-31 Amotinaments a Biscaia en contra de les lleves de soldats i el monopoli de la sal
1630-31 En la Guerra dels Trenta Anys, desprès de la victòria sobre els suecs, França declara la guerra a la monarquia hispànica. Les tropes espanyoles arriben a París, però triomfs francesos al Rosselló.
1640 Replegament de la monarquia hispana. Reaccions a Barcelona als processos de centralització i a les bretolades dels soldats estacionats a Catalunya. Corpus de Sang ( 7 de juny de 1640). La multitud assassina al virrei. Aixecaments a Lleida, Balaguer,Tortosa i Girona. Comença la Guerra de Catalunya que durarà dotze anys.
1640 Aixecament de Portugal a partir de l’1 de desembre de 1640. Portugal deixarà de ser, de facto, la província espanyola que tant havia desitjat Felip II amb la seva política matrimonial.
1641 Intent de secessió d’Andalusia liderat pel Marquè de Ayamonte
1643 Derrota de Rocroi. Caiguda d’Olivares. Valid Luis de haro. Sor Maria de Agreda, consellera política i religiosa del rei.
1646 Intent d’independència d’Aragó amb el lideratge del Duque de Híjar i de Navarra amb Miguel de Iturbide
1648 Pau de Westfalia. Fi del sistema polític europeu dels Habsburg.
1652 Rendició de Barcelona. Fi de la Guerra. No se suprimeixen els furs
1659 Pau dels Pirineus. Richelieu aconsegueix fer arribar la frontera al límit natural dels Pirineus. França passa a ser primera potència europea.
1665 Carlos II, de quatre anys, nou rei. Regència de Mariana d’Àustria que prohibeix el teatre i els espectacles taurins
1667-68 Es reconeix definitivament la independència de Portugal
1700 Mor Carlos II sense descendència. Deixa el regne a Felip, el nét de Lluís XIV de França
1701 Arriba Felip V a Madrid. Acceptació popular. Aliança d’Anglaterra, Holanda, Àustria, Prússia, Hannover i l’Imperi contra els Borbons. Al 1703 entrarà Portugal.
1702 Èxits de Felip V a Itàlia. Derrota de la flota hispana a Vigo
1703 Àustria reconeix com a rei de la corona hispànica a l’arxiduc Carles.
1704 Desembarcament a Lisboa de l’arxiduc Carles. Nobles castellans el recolzen descontents amb el reformisme borbònic
1705 València dóna suport a l’arxiduc Carles. L’arxiduc és proclamat rei a Barcelona, on promet respectar els furs de la Corona Aragonesa, en particular els furs d’Aragó i Catalunya. Felip V posa setge a Barcelona
1707 Victòria de Felip V a Almansa. Supressió dels furs valencians
1709 El Papa Climent XI atorga el títol de rei a l’arxiduc Carles. Felip V trenca les relacions amb Roma
1710 L’arxiduc pren Madrid i és proclamat rei amb el nom de Carles III. Només dura dos mesos abans Felip V no reconquereixi la capital
1712 Felip V renuncia als seus drets sobre la monarquia francesa
1713 Pau d’Utrecht. Felip V es reconegut com a rei a canvi de les pèrdues territorials següents:
a) Els territoris europeus de la monarquia passen a Àustria
b) Sicìlia als Saboia
c) Fortaleses de Bèlgica als Països Baixos (Holanda)
d) Gibraltar i Menorca a Anglaterra. A més aconsegueix el control del tràfic d’esclaus amb l’Amèrica espanyola en exclusiva
Els catalans decideixen continuar la guerra malgrat la renúncia de l’arxiduc Carles
1714 caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V
En matèria d’administració, el Consejo de Castilla passa a ser la magistratura suprema del país desprès del rei. També és el tribunal suprem de justícia.
Abolició de furs: 1707 València, 1711 Aragó, 1715 Mallorca, 1716 Catalunya amb el Decret de Nova Planta. Ara ha nascut Espanya com a país
Els antics dos regnes són governats directament des de Madrid amb l’excepció de dos províncies exemptes que són Vascongadas i Navarra. El govern s’efectua mitjançant Capitans generals, Audiències i Intendents.
Com és de tots sapigut, el triomf l’any 1939 de Franco va suposar la prohibició del català en qualsevol esfera pública, la supressió de la Generalitat i l’estatut i la implantació del “hábleme en cristiano”. Els mestres van ser perseguits àmpliament, es va fer una depuració de funcionaris i no cal seguir més…..
15 Setembre, 2009 a les 23:44
Miquel.;
Vols dir que no et passes volen posar gent al camp de concentració?
Pau i amor!
16 Setembre, 2009 a les 10:26
Jo no sé, Alcalde Santi(ago) Vila, si se ha dado usted cuenta de que su bloc no es utilizado, como cabía suponer en una persona, obviando las posibles discrepancias, particular e intelectualmente elegante como usted, no sólo para insultar sino también para amenazar.
A mí me gustaría que fuera usted coherente y, si mandó retirar de la publicidad una indecorosa figura sobre su persona, mandase retirar también la inmundicia que, yo creo que se trata de un jovenzuelo, se ha “colado” en su bloc.
A toda la gente de bien nos duele la guerra civil española, pero a aquellos que se lamentan solo de los actos de los no catalanistas les recomiendo que lean y mediten sobre las palabras escritas por este ¿”aixelebrat” dicen ustedes?, en tono comprensivo ante sus maldades.
A ets jovenzuelo, alcalde, le han sorbido el seso, pero la culpa de su locura reside en los que les incitan para luego decir “que no era eso”.
Ya ve, alcalde, este mocoso quiere meterme, si gana en una hipotética confrontación, en un campo de concentración. ¿Le extrañaría a usted que supuesta esa confrontación, si ganara yo, hiciera lo mismo con él?
Pues eso fue la guerra civil que ni usted ni el aprendiz de verdugo han sufrido. Los que la vivimos estamos horrorizados de ella.
16 Setembre, 2009 a les 13:24
Bones Santi,
M’agradaria exposar-te una problemàtica que ha afectat a vàries entitats i que cada vegada es repeteix més; la meva suggerència va referida a la gestió dels espais públics per part del personal-regidories de l’ajuntament.
Sense entrar al tema de les taxes que des de fa uns mesos s’estan aplicant a les entitats sense ànim de lucre per tot tipus d’activitats (parades de venda de material… però també activitats com xerrades a l’aire lliure, parlaments…), i en canvi per segons quins interessos/motius no s’apliquen a altres entitats lucratives (cas empresa laser, per exemple).
Respecte al tema de les sol.licituds d’ocupació de places públiques per fer una activitat amb una entitat que li assenyalava; primerament dir que les instàncies que entrem moltes vegades no es contesten per escrit i quan es contesten no es fa fins que falten 2,3-4 dies per dur-se a terme l’activitat (la instància pot fer 3 mesos que està entrada). Llavors moltes vegades ha passat que personal de l’Ajuntament ens ha dit que ens reservava l’espai i llavors al cap d’un mes l’Ajuntament ha volgut organitzar un acte comunicant a l’entitat que ja havia reservat que ja no disposaven de l’espai (moltes vegades ni s’ha informat i em sigut des de la pròpia entitat els que ens hem assabentat de l’activitat i hem trucat a l’ajuntament).
Personalment penso que s’hauria de respectar una mica més als ciutadans i especialment el teixit associatiu, i en el cas que l’ajuntament vulgui organitzar una activitat on hi ha una reserva contactar amb l’entitat amb la que s’havia compromès i proposar’ls-hi una solució-alternativa.
Malgrat l’ajuntament es qui s’encarrega de la gestió dels espais (també places públiques), no deixa de ser una administració pública que ha de vetllar pels interessos de tots els figuerencs i figuerenques i els ha de tractar a tots iguals. Comparant amb altres municipis propers com és el cas de Castelló d’Empúries, observo com allà es respecta molt més a la ciutadania, i quan aquesta sol.licita i reserva un espai se li respecta sense deixar marges a una il.luminada d’algun departament del consistori. La culpa de la poca planificació dels departaments de l’Ajuntament de Figueres no és culpa de les associacions de Figueres.
Tot això, ho escric avui, perquè aquest dissabte es repetirà de nou aquesta situació que ara et detallo. El passat juny la CNT-AIT com a entitat col.laboradora de l’activitat que organitzem des de la xarxa pel decreixement va entrar una instància sol.licitant fer unes xerrades a l’aire lliure de reflexió respecte la crisi del sistema capitalista pel proper 26 de setembre a la plaça Josep Pla des de les 18h fins les 21.30 h. El personal de l’Ajuntament ens va comunicar que el 26 de setembre la plaça josep pla estava ocupada i llavors ens va proposar que ho féssim el 19 de setembre, arribant a aquest acord verbal (la contestació escrita encara no ens ha arribat). A mitjans de juliol vaig rebre un correu electrònic del departament de joventut (formo part del consell municipal de joventut) on es suggeria organitzar una trobada d’entitats juvenils i es proposaven aquestes dates. Immediatament vaig advertir a la regidora i al tècnic corresponent, mitjançant un correu electrònic, que nosaltres havíem sol.licitat l’espai (un racó) el dia 19 de 18 h a 21.30 h per fer unes xerrades al carrer i que ho tinguessin en compte (evidentment algunes activitats de la fira d’entitats juvenils poden ser totalment compatible al nostra programa de xerrades al carrer). No obstant considero una preocupant deixadesa-descoordinació interna de l’Ajuntament el fet que aquest departament no estigués al cas de la nostra instància.
La sorpresa més gran me l’enduc quan a finals de la setmana passada m’assabento per companys que la comissió organitzadora de la trobada d’entitats juvenils (de la qual el tècnic de joventut n’és partícip) ha programat entre les 18 h i 22 h de la tarda del 19 de setembre a la plaça josep pla unes actuacions musicals. Evidentment unes xerrades a l’aire lliure i un concert de música són incompatible a la mateixa hora del mateix dia al mateix espai. Tot seguit (dilluns 14) vaig enviar un correu al tècnic de joventut alertant-lo de la situació i exigint-li una solució-alternativa, que a falta de 3 dies de l’acte que havíem començat a programar des de fa 3 mesos, encara no m’ha donat.
Finalment, informar que tal i com teníem programat i havent informat a l’Ajuntament des del passat juny, aquest dissabte 19 de setembre entre 18.30 i 21.30 a la plaça josep pla,el col.lectiu nord-est decreix / xarxa pel decreixement realitzarem una jornada de xerrades al carrer, sota el lema “CRISI, CRÍTICA, CRITERI” on una sèrie de ponents faran una reflexió al voltant de la crisi capitalista i les possibles alternatives.
21 Setembre, 2009 a les 7:58
Francesc,
He ordenat la modificació de l’Ordenança reguladora de l’ocupació de via pública per a fer possible la venda de materials informatius i de publicitat de les entitats sense ànim de lucre de la ciutat.
Quant a les disfuncions que expliques, les trasllado a la regidoria, per al seu coneixement.