Figueres enceta avui la vuitena edició de l’Acústica, un Festival que ha fet de l’aposta per la interpretació més íntima i personal el seu tret distintiu. Després de l’èxit aclaraparador de l’any anterior, aquests darrers mesos l’organització i la ciutat hem treballat per assolir un nou propòsit: que el cartell de luxe que presentem i que el gran èxit d’acollida ciutadana que el Festival assoleix cada any siguin compatibles amb evitar una deriva cap a a la massificació i la vulgarització del Festival. No volem morir d’un èxit mal entès.

El que justifica l’esforç de recursos econòmics i materials que la ciutat fa per a fer possible l’Acústica, així com les molèsties que s’ocasionen als residents del casc antic de la ciutat és estar en condicions d’oferir cinc dies de música de qualitat, per a ser gaudida cívicament i tranquil·la, passejant pels carrers, prenent un copa a les terrasses dels bars del centre, amb els amics, amb parents i coneguts. Enguany, per primera vegada s’han incorporat espais tancats on actuaran artistes de renom com Jorge Dréxler, Pedro Guerra o Marc Parrot. A més, com cada any, la plaça de l’Ajuntament, la de l’Església i els voltants del Museu Dalí acolliran prop d’una trentena d’actuacions diverses de talents reconeguts o amb projecció de futur. Volem una Acústica que aplegui els amants de la música. Seria decebedor, en canvi, ser capaços d’aplegar únicament un munt de gent, mobilitzada només pel desig d’ambient i festa gratuïta. En aquest sentit, la coherència i rigor de la feina feta a la Shubertíada marquen un bon camí a seguir.