L’any passat, per aquestes dates, es va encetar la posada en pràctica d’una aposta important de l’Ajuntament gestionada per la regidora Yolanda Milán. Per primera vegada es convocaven les beques a la “Joventut excel·lent” de Figueres que consistien en cinc estades de quinze dies a Londres per tal de millorar el nivell d’anglès i fer una sèrie d’activitats i visites. Tot pagat per l’Ajuntament. Les persones que s’havien esforçat al llarg del curs, que havien obtingut les millors qualificacions, que havien reflexionat sobre el seu projecte vital i la seva vinculació amb la ciutat, no només tenien el premi i el reconeixement de la comunitat educativa i de la família, sinó que, per primera vegada, l’Ajuntament feia un esforç per guardonar a aquests cinc estudiants de segon de batxillerat.
Quan van tornar els alumnes es va poder constatar l’èxit i l’encert d’aquesta iniciativa. Els estudiants van dir que l’estada havia estat genial, que havien conegut gent d’arreu, que les classes d’anglès havien estat d’allò més fructífer i que les visites havien estat ben satisfactòries. Per tant, a la vista del resultat, calia pensar en la segona convocatòria de les beques.
Arribats a aquest punt, però, vàrem tenir l’ensurt d’aquesta crisi econòmica que fa que tothom es plategi retallar els pressupostos i els ciutadans ho acceptem amb naturalitat. No m’hagués agradat gens que l’Ajuntament anunciés que aquest any, per dificultats pressupostàries, les beques a la joventut excel·lent s’anul·laven sine die. Però ho haguéssim acceptat com a conseqüència ineludible de la crisi.
Doncs no. No només s’ha mantingut la convocatòria de la mateixa manera que l’any anterior, sinó que s’ha ampliat a cinc ajuts més a alumnes de Quart curs d’ESO per tal que facin una estada a València. I jo crec que això cal dir-ho i agrair-ho. L’esforç que s’està fent des de l’Ajuntament per tal de premiar aquesta joventut excel·lent de Figueres mereix un aplaudiment.
L’altra dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’acte de lliurament dels Premis Albert Compte a treballs de recerca duts a terme per alumnes de Segon de Batxillerat i convocat per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Al marge de les reflexions d’en Pere Gifre, com a director de l’IEE, i de les paraules del professor Compte, permeteu-me que destaqui les poques frases que va pronunciar l’alcalde quan va dir que era un compromís de la seva gestió donar suport al jovent que s’esforçava per millorar i que aquests nois i noies, que ara s’enfronten a la tria dels seus estudis universitaris que marcaran el seu futur, sempre tindran la porta oberta de l’Ajuntament per tal de contribuir a fer una ciutat i una societat millors. Ras i curt: Senyors, no podem perdre capital humà i decidim acollir, protegir i premiar el jovent que pensa que l’esforç val la pena.
Escric aquestes línies el mateix dia que s’ha reunit el tribunal que ha de decidir quins estudiants aniran a València i a Londres. La regidora Milán, per segon any, m’ha convidat a participar-hi, cosa que jo accepto com a un honor. Només vull afegir que veure els mèrits acadèmics dels alumnes i llegir les seves visions del món i els seus projectes de futur és una injecció d’optimisme, una alenada nova i fresca, un pensar que res és perdut i que les coses poden anar a millor. Quan sentim a dir aquells tòpics sobre el jovent de la ganduleria, del només voler anar de marxa, del vestir marques i tota la resta, jo puc presentar-vos un jovent de Figueres implicat, arrauxat i esperançat. Són els que hauran d’arreglar les destrosses actuals. Són un jovent excel·lent.