Sigueu heroics!
".. sigueu heroics; però hi ha moltes menes d’heroïsme. Jo llegia aquests dies el cas d’un jove que, tot fent de carreter, estudià amb deler i profit la carrera de magisteri. Dalt del carro, atent al seu humil ofici, repassava les lliçons i els programes. Quina bellesa moral! Doncs, aquest jove és un heroi. Ho és també el qui treballa fervorosament per a fer-se una personalitat pròpia, i arriba a reeixir, amb una força interior invencible de tots els obstacles [...] Ho és el qui no canviaria el seu treball conscient i honrat per totes les riqueses del món, si hagués de deshonrar-se; ho és el qui s’oposa amb braó serè a la fúria de la naturalesa o a la malvestat del homes; ho és finalment, tot el qui, per modest que sigui, sap veure, segons l’expressió kantiana, els estels sobre el seu cap i sentir la noció del deure en el fons de la seva ànima." Amb aquests mots de Carles Rahola, escrits el 1933 al seu Breviari de ciutadania. Paraules a la joventut avui he tancat l’acte d’atorgament de beques als millors estudiants de secundària i batxillerat de la ciutat.
Becats per anar a Londres a consolidar l’anglès o a València per estimular la curiositat intel·lectual, les "Beques excel·lents" busquen reconèixer la cultura de l’esforç i, igual d’important, el grau d’humanisme i civilitat dels joves figuerencs. Perquè aspirem a tenir ciutadans que excel·leixin en la seva carrera acadèmica i professional però que destaquin, també, pel seu grau de civilitat i d’amor i compromís amb la ciutat i amb els seus conciutadans. Als nostres millors joves d’avui, l’alcalde els ha demanat, doncs, que siguin heroics! Els ho demana pel seu bé i pel de la comunitat a la qual pertanyen.
11 Juliol, 2009 a les 14:37
Moltes felicitats pels becats. Els catalans hem de donar exemple i lluitar per ser els millors. Un cop més, després del cas de Sitges, es demostra que no hem d’anar a Albacete a aprendre castellà, ja que aquest és l’idioma de la delinqüència en general, idioma de xarnegos, latin kings, gitanos, lladres i assassins.
Apostem pel bilingüisme: català a casa i anglès a l’estranger.
12 Juliol, 2009 a les 21:50
Aquest divendres passat, a l’Hora Nova, ha aparegut aquestes línies que vaig escriure l’altre dia:
L’any passat, per aquestes dates, es va encetar la posada en pràctica d’una aposta important de l’Ajuntament gestionada per la regidora Yolanda Milán. Per primera vegada es convocaven les beques a la “Joventut excel·lent” de Figueres que consistien en cinc estades de quinze dies a Londres per tal de millorar el nivell d’anglès i fer una sèrie d’activitats i visites. Tot pagat per l’Ajuntament. Les persones que s’havien esforçat al llarg del curs, que havien obtingut les millors qualificacions, que havien reflexionat sobre el seu projecte vital i la seva vinculació amb la ciutat, no només tenien el premi i el reconeixement de la comunitat educativa i de la família, sinó que, per primera vegada, l’Ajuntament feia un esforç per guardonar a aquests cinc estudiants de segon de batxillerat.
Quan van tornar els alumnes es va poder constatar l’èxit i l’encert d’aquesta iniciativa. Els estudiants van dir que l’estada havia estat genial, que havien conegut gent d’arreu, que les classes d’anglès havien estat d’allò més fructífer i que les visites havien estat ben satisfactòries. Per tant, a la vista del resultat, calia pensar en la segona convocatòria de les beques.
Arribats a aquest punt, però, vàrem tenir l’ensurt d’aquesta crisi econòmica que fa que tothom es plategi retallar els pressupostos i els ciutadans ho acceptem amb naturalitat. No m’hagués agradat gens que l’Ajuntament anunciés que aquest any, per dificultats pressupostàries, les beques a la joventut excel·lent s’anul·laven sine die. Però ho haguéssim acceptat com a conseqüència ineludible de la crisi.
Doncs no. No només s’ha mantingut la convocatòria de la mateixa manera que l’any anterior, sinó que s’ha ampliat a cinc ajuts més a alumnes de Quart curs d’ESO per tal que facin una estada a València. I jo crec que això cal dir-ho i agrair-ho. L’esforç que s’està fent des de l’Ajuntament per tal de premiar aquesta joventut excel·lent de Figueres mereix un aplaudiment.
L’altra dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’acte de lliurament dels Premis Albert Compte a treballs de recerca duts a terme per alumnes de Segon de Batxillerat i convocat per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Al marge de les reflexions d’en Pere Gifre, com a director de l’IEE, i de les paraules del professor Compte, permeteu-me que destaqui les poques frases que va pronunciar l’alcalde quan va dir que era un compromís de la seva gestió donar suport al jovent que s’esforçava per millorar i que aquests nois i noies, que ara s’enfronten a la tria dels seus estudis universitaris que marcaran el seu futur, sempre tindran la porta oberta de l’Ajuntament per tal de contribuir a fer una ciutat i una societat millors. Ras i curt: Senyors, no podem perdre capital humà i decidim acollir, protegir i premiar el jovent que pensa que l’esforç val la pena.
Escric aquestes línies el mateix dia que s’ha reunit el tribunal que ha de decidir quins estudiants aniran a València i a Londres. La regidora Milán, per segon any, m’ha convidat a participar-hi, cosa que jo accepto com a un honor. Només vull afegir que veure els mèrits acadèmics dels alumnes i llegir les seves visions del món i els seus projectes de futur és una injecció d’optimisme, una alenada nova i fresca, un pensar que res és perdut i que les coses poden anar a millor. Quan sentim a dir aquells tòpics sobre el jovent de la ganduleria, del només voler anar de marxa, del vestir marques i tota la resta, jo puc presentar-vos un jovent de Figueres implicat, arrauxat i esperançat. Són els que hauran d’arreglar les destrosses actuals. Són un jovent excel·lent.
16 Juliol, 2009 a les 21:21
Fernando, ets un pilota. No podries fingir una micona? Tot el que llegeixo de tu olora a “pago por los servicios prestados”. Ecs!
17 Juliol, 2009 a les 13:49
que bo!!! segur que aquests també pertanyen al col.lectiu figuerenc denominat “y el plus pa’l salon”!!!!segur…. perquè encara són petitons…. espero que quan creixin un xic, després d’aquestes beques, siguin tan crítics com alguns que fa 2 mesos (com passa el temps…) van-vam ser anomenats així. Ojalà serveixin per formar esperits no conformistes, lluitadors i sí, dius bé Santi: HEROIS. No com vosaltres amb el català: Seguir amb l’altre punt del dia i a sopar…!!!! A Aribau amb Diputació? Total, per a què lluitar si tot ja està decidit (i “amanyat”) abans d’entrar en escena?
Apa, a dinar, que ja toca, ara sí!!!!