José Tomàs en defensa de la llibertat
La Monumental de Barcelona va acollir ahir a la tarda, una històrica festa taurina protagonitzada pel cèlebre i temerari José Tomàs, “el torero de Barcelona”. Davant d’una plaça plena fins a la bandera, amb prop de 20.000 persones d’arreu (personalment vaig tenir ocasió de conversar amb el President de la Penya taurina de Milà) i havent pagat preus veritablement desorbitats per accedir a l’espectacle, l’esdeveniment va voler sortir en defensa de la tauromàquia a Catalunya, just quan una iniciativa legislativa popular reclama que al nostrés país els toros siguin prohibits.
Sense ànim d’entrar en el fons del debat sobre la dimensió cultural dels toros i el seu arrelament a la mediterrània en general i a Catalunya en concret, constato que en els darrers anys, al nostre país perden força les notícies que ens situen com a terra d’innovadors, d’inventors o com a país de llibertat i tolerància i, en canvi, guanyen protagonisme els decidits a prohibir això o allò sovint motivats, exclusivament, per la força de la seva pròpia ideologia.
Posats a prohibir, proposo per exemple que comencem prohibint la boxa, aquest sí, un espectacle indigne de la condició humana. Podríem seguir, també, conjurant-nos a evitar que ni una sola persona s’hagi de jugar la vida per creuar el mar a la recerca d’un futur que li és negat únicament pel fet de no compartir la mateixa adscripció nacional, o impedint que una persona gran pugui morir sola, a casa o que un estudiant pugui complir els setze anys sense llegir i escriure correctament. Em temo que els nostres temps són tan decadents que ens conformem en aserenar la nostra consciència epidèrmica per estalviar haver d’atendre els dilemes morals realment profunds. I a més ens agrada fer-ho jutjant les actituds i aficions dels altres, sense ni preocupar-nos a contextualitzar-los. Que febles que deuen ser les nostres conviccions, quan ens sentim en la necessitat de perseguir i prohibir les dels altres!
6 Juliol, 2009 a les 18:51
El cas dels toros no és una qüestió de drets animals. Sóc plenament conscient que els anti-taurins ho són en la seva gran majoria per motius humanistes i no pel tema nacional. Així com sé que els apassionats dels tereros no tan sols són els ocupes messetaris o moriscos del sud sinó que fins i tot n’hi ha de catalans.
Cal erradicar les corridas de Catalunya, perquè és una tradició de forasters, una tradició de colons, una tradició més del garrulisme castellà. Volem una Catalunya catalana. Una Catalunya xarnega i torera seria com una Andalusia de llengua catalana on els castellers fossin el normal i a les festes majors es ballessin sardanes.
I Santi, t’equivoques. La boxa és un esport, en cap cas comparable amb un espectacle com són els toros (tot i que ja he dit els motius que tinc per ser antitaurí). I pel que fa als que creuen el mar, opino com tu, que voldria que no el creuessin. Que es quedin a casa seva que a Catalunya ja estem prou colonitzats. Aviat serem una ètnia minoritària.
Els patriotes no ens conformem amb la independència. No volem un independentisme social buit de sentiments, de llengua, de tradicions i d’identitat, com els de l’EI. Nosaltres els nacionalistes identitaris volem un Estat Català, per no dependre d’Espanya, perquè som una nació i volem decidir, però perquè volem viure en una Catalunya catalana, i no en un poti-poti de cultures d’arreu encapçalades pel garrulisme espanyol. Volem ser el que som i no ser el que no som. Volem mantenir la identitat del nostre poble. Perquè venim d’una herència mil·lenària. Perquè SOM CATALANS.
PS: Pel parent de’n Fidel, dir-li que jo, com la majoria de gent, quan viatgem pel món amb pocs dies som capaços de dir hola, gràcies, adéu i unes quantes paraules mes en la llengua del país. És curiós la nul·la capacitat d’aprendre idiomes que teniu els xarnegos, que després de 40 anys vivint a Catalunya sou incapaços de dir bon dia. Buenos dias? Aneu a fer punyetes.
Algun dia tornaran els escamots, aleshores les rates tornareu corrents a la vostra clavaguera espanyola.
6 Juliol, 2009 a les 18:54
Me’m descuidava.
MONTILLA PRESIDENT……………. DE LA COMUNITAT DE VEÏNS
8 Juliol, 2009 a les 19:51
Magnífic article, que comparteixo només amb una discrepància: la prohibició de la boxa.
9 Juliol, 2009 a les 18:15
No comparteixo l’afició del nostre alcalde. Li puc veure unes virtuts estètiques, un dirimir entre la vida i la mort, potser un espectacle, però no m’agrada. I no passa res. Potser hi haurà qui consideri que les curses de motos són una bestiesa de quatre bojos fent voltes a un circuit sense anar enlloc. I ja està.
Probablement en el rebuig de les curses de braus hi ha un component de defensa dels animals i un rebuig de l’espectacle sanguinari. Però em fa l’efecte que el rebuig més gran prové de la percepció de ser un espectacle de “la España cañí”, de la bandera i el pasdoble, del “no me gusta que en los toros te pongas la minifalda”, del “más cornás da el hambre”, dels que creien que si xopaves les espardenyes en la sang del toro eren molt més resistents, però que si la barrejaves amb la sang del torero, llavors les espardenyes eren eternes.
És evident que el nostre alcalde és un home liberal que prefereix que els ciutadans puguem escollir en llibertat l’espectacle que més ens plagui. I que darrera del rebuig a les curses de braus hi ha la contradicció de l’abandó dels nostres grans o espectacles com la boxa.
Permeteu-me, però, dir que jo no penso fer una passa per anar a una cursa de braus. I no m’importa l’animal. No m’agrada l’espectacle.
10 Juliol, 2009 a les 9:15
No estic a favor de la mort dels toros perquè alguns disfrutin veure com pateix l’animal. Ho sento, però per a mí això diu molt poc del nostre alcalde!
10 Juliol, 2009 a les 18:15
Yo iba a decirle, mi querido alcalde, en ese tono de crítica constructiva en el que en algunas ocasiones le alabo y en otras le censuro, pero siempre respetándole porque es cuestión de estilo, que con éste su discurso había estado sublime. Pero ya no se lo digo porque ¿para qué, si ya dispone usted de un adicto, pertinaz e incensario internauta?
Créame, alcalde, usted lo que necesita es contacto directo con los ciudadanos. Si usted creó un blog con sus personales opiniones, estoy convencido de que las opiniones son suyas y escritas de su puño y letra, no puede usted delegar las respuestas al maestro armero o al maestro plumero.
Si se hizo usted ya mayor, despida a su preceptor; y si no, que le corrija en vez de ensalzarle, porque la soberbia y la vanidad humana son muy fáciles de alimentar y precisan de muy poco esfuerzo intelectual.
Yo, si he de debatir con sus guardaespaldas cuestiones como los de la “España cañí” etc., dejaré de intervenir en su foro porque mis capacidades no alcanzan a pergeñar lo más mínimo sobre fenómenos intelectuales de tal envergadura, a no ser qu empleara expresiones como los de la “Cataluña de barretina y alioli” a lo que me niego.
Tal vez eso a corto plazo le convenga pero, créame, al final las fatuas alabanzas se vuelven contra el que las recibe.
Cordialmente suyo.
13 Juliol, 2009 a les 16:10
Per primera vegada Sr.Vila he de dir que estic totalment d’acord amb tota la seva exposició. Conquien no puc ni podre estar d’acord és amb els que creient-se portadors de la bandera de Catalunya no respecten als altres persones. Critiques si, si són per millorar.
Crec que tots coneixem el que es coïa en el Maig francès de 1968, per tant !!prohibit prohibir¡¡