Hohle Fels, o sobre la igualtat del gènere humà
La revista Nature ha donat a conèixer que un grup d’investigadors de la Universitat de Tubinga, al Sud oest d’Alemanya, han descobert al jaciment d’Hohle Fels les restes de diversos objectes, convertits en flautes per uns homes que van poblar aquella regió fa prop d’uns 40.000 anys. Impressionant. Fa 40.000 anys els primers humans ja sentien la necessitat d’expressar-se musicalment o, el que és el mateix, de destinar part de la seva vida a qüestions que anaven més enllà de la simple lluita per la supervivència!
D’ençà que els Homo Sapiens sapiens poblem i (creiem) dominar el món, no hem parat d’alimentar la nostra curiositat per trobar respostes al sentit de la vida i per transcendir a la mort. Ho hem fet buscant la llibertat, la bellesa i l’amor, primer a través de la música i l’art rupestre, erigint dòlmens i menhirs. Amb el pas dels anys, moguts per aquesta inquietud desbordant els humans hem antropitzat la Terra de dalt a baix, empesos sempre per l’ànsia de saber i, de fet, delerosos de completar.. la nostra humanitat. Hem erigit símbols, bastit temples, piràmides i catedrals; hem esculpit Déus antropomorfes i hem progressat tecnològicament i materialment. Hem inventat rituals religiosos i laics. I quan ha convingut, massa segurs de les nostres respostes, o potser massa irritats per la seva fragilitat i inconsistència, hem construït diferències per justificar desigualtats i ens hem barallat fins a l’extenuació.
Segurament, però, malgrat el pas dels segles i el munt d’avenços que ens han fet la vida millor, els homes i les dones d’avui ens assemblem molt als homes i les dones de fa 40.000 anys, aleshores empesos a combatre la por, la ignorància i la mandra guerrejant però també fent música amb ossos de voltor; avui decidits a seguir fent-ho manifestant-nos pels carrers de les grans ciutats, innovant i creant de nou, coïncidint i discrepant, com si cada dia fos el primer i tinguéssim, talment com al principi dels temps, totes les grans preguntes encara per respondre. I és que certament, tots som diferents però tots som molt iguals!
30 Juny, 2009 a les 8:05
Molt bé i no afluixis, ok
1 Juliol, 2009 a les 10:25
Benvolgut Xavier Ludevid,
Agreixo la detallada explicació, però lamento, no estar d´acord. Dius que aquests carrils de circulació tenen les dimensions per al pas de tot tipus de vehicles urbans. A veure, un cotxe deu mesurar uns 2 metres aprox. d´ample , els vehicles d´emergències entre els 2,20 i 2,50 m. i un camió, uns 2,50 metres d´amplada aprox.. Si tenim en compte que deixareu una calçada de 6,5 metres i fem els comptes de la vella poden sortir múltiples combinacions: 2+2,50+2 = 6,5 m. ó 2+2,50+2,50 = 7 m. ó els pitjors dels casos 2,50+2,50+2,50 = 7,5 m. Vist això, pot ser si que passen, però clar de quina manera passen, fent múltiples virgueries, o bé passant a 10 Km/h amb molt de compte de no emportar-se els retrovisors dels cotxes o bé, algun cotxe arrossegant.
Xavier, imagina, Déu no ho volguí, que un dia vas pel carrer i caus a terra fulminat per un atac de cor i que les teves probabilitats de sobreviure depenen de la rapidesa amb la qual arribi l´ambulància medicalitzada, clar si el vehicle d´emergències per arribar és troba que ha de passar per una via estreta i col.lapsada, i per acabar-ho d´adobar plena de muntanyes francament malament ho tindràs no! O imagina que es cala foc al teu pis o casa i que cada minut que passa tens un metre quadrat menys en peus de casa teva, clar que pensaries?
Jo, francament si tingués responsabilitats polítiques o tècniques mai prendria la decisió de reduir la calçada d´una ronda urbana a 6,5 m., la calçada mínima que jo deixaria, ja que no es pot posar quatre carrils seria de 8m, per així tenir unes mínimes garanties.
I si s´avaria un cotxe o una camió en els horaris de màxima congestió i a més en aquell moment passa algun vehicle d´emèrgències per acabar-ho de rematar, heu pensat en el follon que es pot arribar a muntar a la Ronda Sud!
Clar, pot ser semblo molt catastrofista però això pot passar i amb molta facilitat.
Dius al teu escrit, que es redueix l´amplada dels carrils per reduir la velocitat del vehicles i augmentar la seguretat viària, però a canvi de què? De crear situacions de perill com he descrit anteriorment. Això pot funcionar en vial poc transitat però en una ronda urbana tant transitada no!
Si es vol augmentar la seguretat viaria i reduir la velocitat, no cal reduir l´amplada dels carrils i emplanar-ho tot de muntanyes, simplement col.locant rotondes a cada intersecció i semàfors peatonals a tots els passos de vianants o sinó, als més transitats n´hi ha prou. D´aquesta manera en cas de qualsevol incidència a la via els vehicles es poden posar-se a un costat o simplement saltar-se el semàfor per deixar passar el vehicles d´emergències.
També dius al teu escrit, que “segons dades de l´estudi de mobilitat urbana de Figueres, el flux de vehicles que vol a travessar la ciutat o vol fer per la part nord, i una vegada culminades les rondes es concentrarà en la part nord de la ciutat”. Molt bé, i que passa si d´aqui 20 anys la Ronda Nord queda col.lapsada, clar això pot succeir, per molta planificació que es faci, una ciutat és una entitat amb vida pròpia i mai pot saber amb certesa el que depararà el futur per molt que el planifiquis.
I si les rondes territorials formades per les autovies A-2 i A-26 també queden col.lapsades, hem de tenir en compte, que per aquí passarà tot el trànsit procedent de l´àrea urbana de Figueres, més el trànsit de pas que passi per la comarca, aleshores que passarà? No es pot planificar una xarxa viaria tant justa, perquè sinó a la més mínima fluctuació o incidència ja l´hauràs errat.
Agafen d´exemple la quadricula de l´Eixample de Barcelona ideada per Ildefonso Cerdá. Aquest senyor estava preocupat per millorar les condicions de vida de la societat de la seva època així com de la fluïdesa del transport i dels desplaçaments humans. Imaginen, que enlloc de dissenyar els carrers que va dissenyar amb amplies calçades i voreres, hagués dissenyat carrers de 6, 8 o 10 metres. Això, podria haver passat, a l´any 1858 no hi havia pràcticament cotxes i la majoria de desplaçaments es feien a peu o bé a burro, cavall o carreta, objectivament no hi havia necessitat, a més gran part de societat Barcelonesa i el seu propi ajuntament no els i acaba d´agradar i fins i tot s´hi oposaven. Que seria de la Barcelona d´avui si no s´hagues fet el pla Cerdá? Doncs segurament una capital mediocre i poc competitiva. Segur que Barcelona no hagués experiment el creixement social, econòmic i urbanístic que té avui en dia. Fins tot avui en dia, Eixample de Barcelona està millor adaptat al tràfic rodat i a la circulació peatonal que la majoria de barris construïts després de l´arribada del cotxe. Doncs, prenguin nota d´en Ildefonso Cerdá.
Bé, no sé si aquest escrit servirà d´alguna cosa, però espero que com a mínim l´hagi fet reflexionar i prengui nota de cares a futures actuacions urbanístiques i al disseny de la Figueres del Futur. Gràcies.