Els drets dels infants
Durant els darrers anys, els legisladors dels Parlaments més avançats del món s’han ocupat amb determinació de garantir els drets dels infants. Com denuncia però el Magistrat Emilio Calatayud segurament aquesta benintencionada legislació garantista no ha estat tan encertada a l’hora de fixar amb precisió les obligacions dels qui han de garantir-los: les autoritats familiars i l’administració. Així, llegeixo disgustat que el President Rodríguez Zapatero està decidit a permetre que les nenes adolescents de setze anys puguin avortar sense ni tan sols d’haver-ne d’informar als seus pares. En la mateixa línia, recullo les dades facilitades per Consuelo Crespo, presidenta de la secció espanyola de la Unesco on es denuncia que actualment a la xarxa hi ha prop de 100.000 webs amb pornografia infantil. Per acabar-ho de reblar, els serveis socials de l’Ajuntament de Figueres em confirmen la cronificació de les dades d’absentisme escolar al barri del Culubret. Sóc radical partidari dels drets dels infants i penso que hem d’estar decidits a mobilitzar-nos per a garantir-los. I el dret més important a preservar és el d’assegurar als nens i nenes d’avui, que algun dia podran arribar a ser homes i dones lliures, dotats de responsabilitat moral.
És aberrant que una decisió tan important com la d’interrompre una vida, la pugui prendre una adolescent, una persona en curs cap a la maduresa emocional, sense l’acompanyaments dels projenitors. És inadmissible que anar a l’escola sigui una opció i no una obligació. És lamentable que l’Estat de Dret sigui incapaç de perseguir amb eficàcia els qui posen en perill el creixement harmoniós dels infants.
En el que a mi respecta, estic decidit a fer posar en coneixement de la fiscalia tots els casos de pares negligents respecte dels seus fills. Estic decidit a reclamar a la fiscalia que actui amb determinació en contra dels pares i mares que no garanteixin el dret dels seus fills a l’escolarització o que no els asseguren un creixement equilibrat. Perquè determinades vulneracions de drets no s’han de resoldre per la via administrativa, sinó que han de tenir conseqüències penals. Perquè si no som conseqüents amb l’esperit de les lleis que aprovem, és normal que la ciutadanis ens vegi com a simples "parlanxins", més preocupats per l’estètica de les nostres posicions que per la seva ètica i eficaç aplicació. Lògicament, aquesta actitud topa frontalment amb els posicionaments d’un lamentable president del Govern, més decidit a mostrar-se com a frívol i simpàtic progressista que conscient de l’alta responsabilitat que té assignada com a màxima autoritat executiva del país. Confio que, en aquest cas, dins del partit socialista acabin prevalent les veus més responsables que, lògicament, ja han començat a aflorar.
24 Maig, 2009 a les 15:57
M’han encantat els teus comentaris sobre la decisió del President Zapatero de permetre que les nenes adolescents de setze anys puguin avortar sense haver-ne d’informar als seus pares.
Comprendràs que com a mare de dues filles, em toca molt directament i crec que cap govern pot exercir aquest autoritarisme. La veritat es que estic indignada, des de que son petites estàs treballant que passi el que passi, t’ho expliquin, que tinguin confiança, no vols que es repeteixi el patró que tu mateixa has patit pel que fa a la sexualitat i altres temes, envers els teus pares i malgrat soc conscient que m’amagaran coses (per la diferència generacional ), ve aquest sr. i en un tema tant important, ens exclou als pares i les nostres filles passaran, si es troben amb el problema, a formar part d’una estadística, que potser no tenen ni plantejada fer. És vergonyós.
Em considero progressista, però si això és el progrés, “que parin el món, que jo em baixo”.
25 Maig, 2009 a les 21:50
Santi,
Llegeixo aquesta entrada al teu bloc, i el comentari següent, i coincideixo força amb tots els teus arguments. Amb tot i sobre el tema de l’avortament, t’anticipo que no estic a favor de l’avortament, excepte en comptadíssims casos, però també admeto que un govern, sigui progressista o conservador, ha de permetre als seus ciutadans poder triar individualment sobre la seva vida i les seves circumstàncies, sense impediments morals de tercers que no saben res d’aquestes circumstàncies.
No és tracta de progressistes, reaccionaris, ultralliberals o conservadors, sinó de demòcrates; qualsevol demòcrata ha d’estar a favor d’ampliar els drets de les persones, sobretot quan es tracti de la vida personal i individual de cadascú que no afecta a la resta, excepte perquè li agradi o no. El mateix passa amb el matrimoni homosexual, la llei no obliga a ningú a fer res, en tot cas permet fer-ho a qui vulgui i li dóna un marc legal en el que emparar-se.
Tothom és progressista, o ho diu, però no permet ni accepta que les dones/homes puguin triar, en què quedem? Probablement l’educació a casa i la pedagogia, a casa i a l’escola, eviti les situacions que preveu aquesta llei, que encara està en projecte. En el cas de les adolescents la llei no permet avortar a menors sense informar als pares o tutors (dir això és maliciós, malintencionat i pervers), sinó que permet fer-ho sense el seu consentiment formal, que no és ben bé el mateix. Amb això suposo que es busca tancar definitivament les clíniques avortistes que per 700 euros, o menys depenent de la qualitat de la “clínica” avorten el que sigui (i quan sigui) sense fer preguntes, i no al tercer món o a les Espanyes llunyanes, sinó molt més a prop del que pensen molts. No pervertim les paraules abans de què siguin lleis, i, si pot ser, tampoc després.
Lamento i sento certa angúnia al comprovar que encara avui, no ens agrada que els nostres veïns o veïnes exerceixin la seva llibertat lliurement, i que el govern els hi ho permeti segurament és el que més molesta. La justícia universal i divina ja no funciona, intenten abolir-la al Congrés dels Diputats. La llei no només cal entendre-la com eina de prohibició, en democràcia també és una eina per garantir drets individuals, encara que no ens agradin.
27 Maig, 2009 a les 17:41
Benvolgut Alfons,
Només dues consideracions: primerament, no tothom és, com afirmes, progressista. En molts aspectes personalment em sento tot un conservacionista!
Segonament, quant a l’avortament, la reforma que persegueix el Govern intenta garantir a les adolescents el dret a interrompre la vida concebuda sense haver-ho ni de comentar amb els seus projenitors. Si s’aprova la reforma, que confio que les persones sensates del PSOE aturin, es podria donar la paradoxa que les nenes de setze anys hagin de demanar als seus pares a quina hora han de tornar a casa els dissabtes però, en canvi, no hagin ni de comentar la seva decisió avortiva!
Penso sincerament que no estem davant d’una qüestió de drets civils per als adolescents, sinó de drets fonamentals a preservar per l’estat de dret, per l’Estat i per l’autoritat reconeguda als pares fins als divuit anys dels seus fills.
28 Maig, 2009 a les 0:00
Santi,
Gairebé m’has convençut!!! La majoria d’edat probablement sigui el punt en el que caldria situar la capacitat de decisió en un aspecte com l’avortament, tot i que les pràctiques il·legals d’avortaments a menors en clíniques privades es durien a terme igual que ara, si no es regulen degudament els embarassos no desitjats de menors.
Amb tot, un apunt, no dic que tothom sigui progressista sinó que o ho és, o diu que ho és; fins i tot tu afirmes ser “conservacionista” en alguns aspectes i no conservador. Ja et dic, gairebé m’has convençut, però només gairebé.
Salut.
28 Maig, 2009 a les 22:54
Amic Alfons,
Segurament ni jo mateix sóc capaç d’alliberar-me dels prejudicis estètics de la cultura política del nostre país i, per tant, com bé detectes, m’acomodo eufemísticament en la denominació consevacionista per no admetre que, segurament, en moltes qüestions sóc un veritable conservador, he he! Ningú és perfecte!
10 Juny, 2009 a les 20:31
En el fons, el que es discuteix no és la moralitat del fet,sinò la llibertat sexual, amb totes les seves conseqüències. Ser lliures sexualment fa por. I ho trobo imprescindible. Si la cultura existent no ha educat prou la mainada per abastar totes les conseqüències del fet de ser responsable de la pròpia sexualitat,i prefereix mirar cap un altre costat mentre els mitjans l’ensenyen a consumir sexe a dojo, tampoc està en el dret, des dels pares, de decidir què fer en aquesta circumstància.La llibertat individual, en coses íntimes, no s’ha de tocar. Ser lliures, i donar la llibertat responsable als fills perquè decideixin ells fa por, entre d’altres coses perquè no ens n’han ensenyat, i toca les nostres pròpies repressions.Però penso que tenim el deure moral de respectar-ho, i que l’Estat ens ajudi en l’empresa.Els fills no són de la nostra propietat.La Vida ens els dóna er conduir-los, no per esguerrar la seva joventut segons un patrons que ells no han estIpulat.Si ‘està en edat de practicar sexe compartit, s’està en edat de decidir sobre el propi cos, no fotem!. Moralines, no!