Folkincats o que passi el deucentisme
Un contrabaix i una guitarra com a base rítmica i un violí i un saxo com a insolents protagonistes van presentar dissabte passat a Figueres Folkincats, el repte de posar música popular catalana al dia. Res més tradicional i, alhora, res més radicalment modern. Un producte íntegrament català i, alhora, decididament universal. Una iniciativa juvenívola i divertida i, al mateix temps, feta des de l’excel·lència i el rigor.
Penso que aquest és el catalanisme propi del segle XXI, el que realment pot moure voluntats. Mentre escoltava El Russinyol o La Presó de LLeida versionat amb filosofia jazzística pensava en el repte que ha presentat l’Artur Mas de refundació del Catalanisme. Comparteixo amb el President de Cdc que el catalanisme polític serà modern o no serà. Serà excel·lent o no serà. Serà obert, positiu i esperançat o, a la majoria, ens serà indiferent que sigui.
De la mà d’iniciatives com Folkincats, doncs, que passi la refundació del catalanisme o, en mots de Ferran Mascarell que el deucentisme s’apoderi dels valors de l’acció política d’avui, talment com els noucentistes ho van fer ahir a propòsit de l’arribada del noucents.
12 Maig, 2009 a les 12:00
No els havia escoltat mai, sona molt bé.
Tot i així, trobo que la manera de modernitzar-nos, fer nostra la música tradicional i popular nostra i del dia a dia no és pervertint-la amb l’escut del jazz.
Deixant clar que la proposta de folkincats sona molt bé, i està molt treballada, crec que per desconeixença estem perdent moltes coses que si no fos de uns pocs que fan la feina de recuperació i conservació s’hauria perdut i no ens n’hauríem adonat.
Aquest conte ja sabem com acaba, de fet, molta gent només en coneix el final, Pep Ventura va modernitzar la sardana, modernitzar-la va implicar que es carregués i caigués a l’oblit la sardana curta, i dintre de tot per ser la mare de la sardana moderna, hi ha gent que encara la té en compte. Tenim molts i molts balls (balls nostres eh!) com el ball pla, la jota, la farandola etc. que molta gent no sap ni de l’existència d’aquests. De la mateixa manera passa amb el instruments tradicionals com, la gralla i el flabiol (que son més tocats), o amb l’acordió diatònic, el sac de gemecs, la viola de roda, la tarota etc. que si no fos per els l’aula de música tradicional i popular (l’amtp), poca gent (o menys de la que ho fa ara) s’atreviria a tocar algun d’aquests instruments i poc a poc ens n’oblidaríem.
És per tot això que no m’agraden gens ni les sardanes, ni el pubillatge, cada cop m’ho sento menys meu. A més si hi afegim que la Catalunya conservadora fa bandera del seu catalanisme amb la sardana, no m’ajuda gaire.
Jo vaig aprendre a ballar algun ball (no sóc gaire bon ballador), a la plaça del sol quan tocaven els dimecres o els dijous (no m’enrecordo) clau de lluna, abans havien tocat a la plaça gala-dalí tot i que segurament llavors fos massa petit i no els vaig arribar a veure allà.
Estaria bé fer alguna cosa d’aquest estil, aprofitant que Figueres té l’amtp, els ministrers que acompanyen els gegants i altres formacions, que s’interessen per aquesta altra cultura tradicional i popular, no tant popular com la sardana. Al cap i a la fí som aquests instrumentistes tradicionals els que granet a granet ajudem a mantenir-ho.