Un dia trist per als demòcrates..
Amb l’adéu de Walter Veltroni com a líder del centre esquerra italià, la nomenklatura dels partits assoleix una nova victòria sobre la democràcia i els seus valors més substantius. Com Maragall, Veltroni va ser un gran alcalde de la seva ciutat i un extrany als ulls del seu partit. L’un i l’altre tenien idees pròpies i això sempre ha estat mal vist per als qui no saben de valors sinó tan sols de poder. Estic segur que amb temps, els dos haurien assolit un ampli i majoritari recolzament popular. L’aparell dels socialistes va humiliar Maragall i l’aparell del partit demòcrata italià ha pogut amb l’exalcalde de Roma.
El passat 7 de febrer, Pasqual Maragall va assistir, per sorpresa, a la inauguració d’un monument erigit a Figueres en memòria dels exiliats durant la guerra civil. En acabar el meu parlament, amb el seu aire consubstancionalment sorneguer va venir a felicitar-me i em va dir: “- Alcalde, no sé de quin partits ets, però segur que tu i jo som del mateix partit! Ets del meu partit!” Sense cap mena de dubte, és l’elogi més gran que he rebut des de que em dedico a la política. Perquè efectivament, encara que com a militant de base, em sento membre del mateix espai que els Maragall, Veltroni i tots els homes i dones radicalment demòcrates i gelosos de la pròpia independència de criteri i d’acció!
19 Febrer, 2009 a les 11:29
Certament, comparteixo en tot el teu article i fonamentalment en lo que fa referencia al tercer alcalde esmentat.
Ho comentarem. Una abraçada.
Enric Oliva
19 Febrer, 2009 a les 14:50
Doncs sí, així és. Possiblement un llast important de la nostra democràcia és allò que es diu que tots els polítics són iguals. I els que no són iguals “no surten a la foto”. Les estructures dels partits són inamovibles i , des del meu parer, això té a veure amb les ànsies de perpetuar-se dels mediocres. Un cop han arribat, no admeten la dissidència ni la discrepància ni que nomès sigui puntual. El partit no pot ser un cos rígid que a tots ens homogeneitzi.
2 Març, 2009 a les 16:11
Amb tot el respecte Santi Vila,
La seva referència al expresident de la Generalitat de Catalunya, Sr. Maragall, m’ha semblat d’un oportunisme polític de baix nivell, que deixa clar dues coses: com la memòria de certs polítics a vegades es deixa aparcada i com s’utilitza una conversa informal per fer poesia política i alhora fer autobombo.
Tothom recorda que el partit en el que militeu (CIU) va fer una campanya de desprestigi brutal i difamatòria contra la persona d’en Pasqual Maragall en les dues les eleccions autonòmiques en les que es va presentar com a candidat socialista. Ara, aprofitant un gest generós i personal d’en Pasqual, afirmeu que sou militant de base dels Maragall, un polític que va tenir la valentia de tirar endavant un nou estatut, després de 23 anys de “peix al cove” mentre que el vostre president Mas saltant-se la més mínima norma de respecte institucional va voler ser “president per un dia”. Vet aquí la diferència d’alçada política de Maragall i de Mas.
Sr. Santi Vila el vostre partit encara deu al Sr.Maragall una disculpa per les difamacions que es van llençar contra la seva persona, no contra el polític. Per això, quan per un “maragallada” l’expresident ens torni a honorar amb la seva visita a Figueres, m’agradaria que també féssiu pública en el bloc la conversa en la que li demaneu disculpes pel tracte tant “afable” que CiU li va dedicar.
3 Març, 2009 a les 16:48
Bueno Sr.Vila,esto es para ser de su partido y ponerse a temblar.Aclarese en que situacion politica esta actualmente,cuales son sus origenes los conocemos,donde quiso estar tambien,donde esta ahora es la cuestion.Esta con UDC, con CDC, o con los socialdemocratas del PSC. Aclarese porque estas incertidumbres tan “europeistas” pero faltas de ideologia preocupan bastante. Ah! y de parecerse al Pacual nada de nada