La ciutat de Figueres va culminar, ahir, els actes commemoratius del final de la guerra civil espanyola. Per raons òbvies, Figueres s’ha centrat en tres aspectes especialment vinculats a la memòria ciutadana: el record de les prop de 300 víctimes dels bombardeigs; la retirada i el conseqüent pas pels carrers de la ciutat de milers de persones cap a l’exili i, finalment, el protagonisme involuntari viscut a propòsit de la celebració de la darrera reunió de els Corts de la República, l’ú de febrer de 1939, al Castell de Sant Ferran.

Més enllà dels diversos actes commemoratius i institucionals on la ciutat de Figueres ha tingut un paper protagonista - actes commemoratius dels bombardeigs de Barcelona i Granollers; actes en memòria del pas a l’exili a La Jonquera; actes en record dels morts durant la guerra civil al cementiri municipal -, la ciutat ha instal·lat pels seus carrers i places panells amb fotografies de l’espai públic l’endemà de les bombes; ha redescobert diversos refugis; ha inaugurat un monòlit commemoratiu de la retirada a l’Avinguda Perpinyà i disposarà, a partir de Sant Jordi, d’un esplèndid catàleg sobre l’exposició “Figueres: capital de la República, 1 de febrer de 1939″ actualment visitable al Castell i comissariada pel dr. Jordi Canal i Morell. A més, l’àrea d’alcaldia  treballa en l’edició facsímil del relat de Max Aub “Enero sin nombre”, testimoni fantàstic de l’agonia republicana al seu pas per Figueres, cap a l’exili.

Figueres vol contribuir, així, a renovar el compromís de les institucions i la ciutadania amb els valors de la llibertat, la pau i la democràcia. Ho vol fer, a més, conscient de la pluralitat de memòries. Perquè certament, si l’ú de febrer de 1939 a Figueres se celebraven les darreres corts republicanes sota les bombes, no és menys cert que just el dia abans, a pocs quilòmetres de la ciutat, a Santa Maria del Collell, cinquanta-un presos eren afusellats sense escrúpols per les restes d’un exèrcit en retirada i en vies de dissolució.