Hope. Hope in the face of difficulty!
Sabem que només d’esperança no es pot viure; pero també sabem que sense esperança no val la pena viure! Mentre em retornen al pensament aquests impressionants mots pronunciats per Sean Penn en el seu paper com a Harvey Milk, polític activista gai elegit regidor de San Francisco el 1977 i assassinat poc després pel seu compromís amb la defensa dels drets civils de les minories, començo el llibre de Barack Obama, L’Audàcia de l’esperança, que acaba d’editar Península en format de butxaca, i que pren per títol una de les frases més citades de l’imminent nou president dels EUA, pronunciada davant la Convenció Nacional Demòcrata, el juliol de 2004 i que, pel que sembla, ha de fonamentar el viratge de la política nordamericana durant els propers anys. "Esperança. Esperança davant la dificultat. Esperança davant la incertesa. L’audàcia de l’esperança! En definitiva, aquest és el major regal que Déu pot donar-nos, el ciment d’aquesta nació. Creure en allò que no es veu. Creure que ens espera un futur millor!" Ho ha dit Obama per als nordamericans, Harvey Milk per a les minories i penso que ho sentim profundament molts figuerencs fastiguejats del pessimisme dels frustrats i, molts catalans, tips de la política i dels polítics sense ideals! Hope! Hope in the face of difficulty.
20 Gener, 2009 a les 17:46
Doncs sí. L’esperança és molt important. I l’optimisme. I les ganes de continuar plegats fent un futur millor. I la sostenibilitat. I eradicar la pobresa de tota mena. I la igualtat de drets. I el respecte a les minories. I el respecte a la voluntat de les majories. I el respecte als Drets Humans. I tantes i tantes altres coses….
Per la meva part faig la meva feina tan bé com puc i sé i intento comportar-me de la manera més cívica possible per tal de facilitar la convivència no sempre fàcil. I actuar segons allò que crec que és el sentit comú. Demano als polítics que ho facin també. L’esperança cualla entre la ciutadania quan veiem un polític modèlic, una bona persona que entén el que és comú com l’eix del que cal millorar. Aquell polític que defuig la corruptela i l’amiguisme com la pesta. El polític engrescador, aquell que, potser sense voler-ho, té un capacitat de lideratge per regenerar i no embrutir. Aquell que soluciona i no complica. Amb aquest polític al capdavant, em comprometo a esperançar-me tan com pugui sobre el futur que ens espera.
Per la meva part, jo també estic molt content del comiat de Bush. Serà difícil dur a terme una política pitjor a nivell intern i internacional. Ni que només sigui per aquest motiu, sia benvingut el senyor Obama. I si aposta per la pau, el multilateralisme i un nou keynesianisme, serà fantàstic.
24 Gener, 2009 a les 18:35
No te res a veure amb el tema, pro Santi, per quan les consultes populars? ni pel tren, ni avinguda vilallonga, i ara tampoc per la plaça catalunya, crec que son temes IMPORTANTS de ciutat, perque crec un malbaratament de diner públic en una plaça com aquesta, el que succeix es que no se’n sap treure profit. Espero que això serveixi per alguna cosa.