http://www.santivila.cat/archives/139 El bloc de Santi Vila Thu, 09 Sep 2010 04:51:34 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.3 http://www.santivila.cat/archives/139#comment-38667 Fernando Aísa Milà Thu, 08 Jan 2009 09:36:42 +0000 http://www.santivila.cat/a-la-nit-de-reis-desitjos-per-al-2009/#comment-38667 És una bona carta al Reis d'Orient. Si ens ho porten, haurem fet un bon pas endavant. Quant al tema econòmic, les crisis de sobreproducció són inherents al sistema capitalista i es fan molt feixugues per a tota la societat, però especialment entre les persones amb feines temporals i poc qualificades. El problema és que això s'accepta com a normal. A partir d'aquí, afortunadament, encara queden aquells que no ho veuen normal i es revolten contra un sistema que només els vol com a consumidors i no com a persones. Les revoltes que esmentes són inconformisme contra l'acceptació d'aquest fet. El mateix Santiago Carrillo comentava que ni tan sols els partits situats més a l'esquerra han tingut en compte el parer de la gent jove amb la qual cosa ara tenim desafecció, crítica i vandalisme. El vandalisme, la crema de cotxes i de caixers automàtics amoïnen perquè són atacs contra la sagrada propietat privada. Possiblement no volen veure més enllà de la bretolada. Els polítics no volen assumir la seva responsabilitat en la posada en marxa de lleis que han permés els contractes escombreries i la visió exclusiva del jove com a ésser consumidor. Que els Ajuntaments passen dificultats econòmiques és evident. Cal una LLei de Finançament Local. Suposo que és complicat perquè tothom té a perdre, però caldria clarificar la situació i possibilitar als Ajuntaments, que són l'Administració més propera al ciutadà, uns ingressos estables. Dit això, vull insistir en el control de la despesa pública dels Ajuntaments. Cal no malbaratar diners públics mai, ni en èpoques de crisi ni en èpoques de vaques grasses. Quant a les infraestructures, a cadascú la seva responsabilitat. Si hi ha negligències, cal trobar responsables. Que cal millorar el servei de Renfe és una obvietat. La meva postura sempre serà favorable al transport públic de qualitat i integrat. Més freqüència de pas, preus més ajustats i fer atractiu al ciutadà el tren, l'autobús i el taxi. Tothom té clar que és més còmode anar a Barcelona còmodament assegut en una butaca de tren que patint pel trànsit. Només cal millorar tots els aspectes francament millorables del servei. I serà rendible ni que només sigui des d'un punt de vista ambiental. En qualsevol cas, insisteixo, tant de bó els Reis hagin llegit la teva carta i ens portin el que demanes. I salut per anar fent aquestes reflexions en veu alta. És una bona carta al Reis d’Orient. Si ens ho porten, haurem fet un bon pas endavant.
Quant al tema econòmic, les crisis de sobreproducció són inherents al sistema capitalista i es fan molt feixugues per a tota la societat, però especialment entre les persones amb feines temporals i poc qualificades. El problema és que això s’accepta com a normal. A partir d’aquí, afortunadament, encara queden aquells que no ho veuen normal i es revolten contra un sistema que només els vol com a consumidors i no com a persones. Les revoltes que esmentes són inconformisme contra l’acceptació d’aquest fet. El mateix Santiago Carrillo comentava que ni tan sols els partits situats més a l’esquerra han tingut en compte el parer de la gent jove amb la qual cosa ara tenim desafecció, crítica i vandalisme. El vandalisme, la crema de cotxes i de caixers automàtics amoïnen perquè són atacs contra la sagrada propietat privada. Possiblement no volen veure més enllà de la bretolada. Els polítics no volen assumir la seva responsabilitat en la posada en marxa de lleis que han permés els contractes escombreries i la visió exclusiva del jove com a ésser consumidor.
Que els Ajuntaments passen dificultats econòmiques és evident. Cal una LLei de Finançament Local. Suposo que és complicat perquè tothom té a perdre, però caldria clarificar la situació i possibilitar als Ajuntaments, que són l’Administració més propera al ciutadà, uns ingressos estables. Dit això, vull insistir en el control de la despesa pública dels Ajuntaments. Cal no malbaratar diners públics mai, ni en èpoques de crisi ni en èpoques de vaques grasses.
Quant a les infraestructures, a cadascú la seva responsabilitat. Si hi ha negligències, cal trobar responsables. Que cal millorar el servei de Renfe és una obvietat. La meva postura sempre serà favorable al transport públic de qualitat i integrat. Més freqüència de pas, preus més ajustats i fer atractiu al ciutadà el tren, l’autobús i el taxi. Tothom té clar que és més còmode anar a Barcelona còmodament assegut en una butaca de tren que patint pel trànsit. Només cal millorar tots els aspectes francament millorables del servei. I serà rendible ni que només sigui des d’un punt de vista ambiental.
En qualsevol cas, insisteixo, tant de bó els Reis hagin llegit la teva carta i ens portin el que demanes. I salut per anar fent aquestes reflexions en veu alta.

]]>