A la nit de Reis, desitjos per al 2009
Després del petit estiu de Sant Martí que va suposar l’elecció d’Obama com a President dels EEUU, la fredor de les dades de l’hivern s’imposa arreu novament amb tota la seva cruesa: caiguda de l’activitat productiva i del consum, augment de l’atur i, el pitjor, crisi de confiança cap a l’economia i cap al lideratge de la política per reprendre el camí del progrés.
Els Ajuntaments afrontem aquest context contra les cordes, prestant subsidiàriament serveis que no ens corresponen, però que la ben acomodada ciutadania reclama; amb uns pressupostos i un programa d’acció hiperdependents de l’urbanisme i, en conseqüència, també en crisi; amb un finançament estructuralment mal resolt, que fins ara no ha preocupat a la classe política, sempre ocupada en les seves respectives qüestions i cabòries nacional(istes), en la seva accepció catalanista o espanyolista (que per al cas és el mateix).
La revolta juvenil viscuda a Grècia , que succeïx a l’experimentada abans a França, i abans a Itàlia.. certifica que, mal ens pesi, la generació que avui té entre 18 i 30 anys es nega a acceptar el que de fet ja és irrefutable: que la seva vida serà més difícil que la dels seus pares, que l’Estat protector que els va veure néixer haurà de ser repensat, si vol sobreviure.
En aquest context, ens cal disposició per afrontar reformes estructurals a l’administració, per fer-la més àgil i eficient; audàcia per dotar Catalunya d’una bona Llei d’Educació i política en majúscules per emprendre les reformes necessàries per recuperar la credibilitat de les institucions i de la política. Ens cal un Govern fort disposat a rebre crítiques però decidit a resoldre el dèficit d’infraestructures que tan ens perjudica especialment a l’Alt Empordà. Prou d’excuses! Prou de cues a l’estiu a la carretera C-260, prou d’accidents al cinturó de ronda pel retard en el desdoblament de l’A-II; prou de servei deplorable de Renfe per als ciutadans de fora de l’àrea metropolitana. Prou de col·lapse a l’interior de la ciutat per falta de bones anelles circumvalatòries! Prou de mal govern! Perquè, quan la LLotja de Pescadors de LLançà és arrassada per una llevantada donat que el Govern no ha executat les obres previstes, ningú no ha d’assumir responsabilitats? No hem de posar rostre al negligent, i cesar-lo?
Sí, podem! Podem tirar endavant aquest país i recuperar un projecte il·lusionador compartit si ens disposem a emprendre reformes decidides i a endegar una veritable revolució ètica, implacable amb la negligència i decidida a afavorir la transparència, la cultura de l’esforç i el gust per la feina ben feta.
8 Gener, 2009 a les 10:36
És una bona carta al Reis d’Orient. Si ens ho porten, haurem fet un bon pas endavant.
Quant al tema econòmic, les crisis de sobreproducció són inherents al sistema capitalista i es fan molt feixugues per a tota la societat, però especialment entre les persones amb feines temporals i poc qualificades. El problema és que això s’accepta com a normal. A partir d’aquí, afortunadament, encara queden aquells que no ho veuen normal i es revolten contra un sistema que només els vol com a consumidors i no com a persones. Les revoltes que esmentes són inconformisme contra l’acceptació d’aquest fet. El mateix Santiago Carrillo comentava que ni tan sols els partits situats més a l’esquerra han tingut en compte el parer de la gent jove amb la qual cosa ara tenim desafecció, crítica i vandalisme. El vandalisme, la crema de cotxes i de caixers automàtics amoïnen perquè són atacs contra la sagrada propietat privada. Possiblement no volen veure més enllà de la bretolada. Els polítics no volen assumir la seva responsabilitat en la posada en marxa de lleis que han permés els contractes escombreries i la visió exclusiva del jove com a ésser consumidor.
Que els Ajuntaments passen dificultats econòmiques és evident. Cal una LLei de Finançament Local. Suposo que és complicat perquè tothom té a perdre, però caldria clarificar la situació i possibilitar als Ajuntaments, que són l’Administració més propera al ciutadà, uns ingressos estables. Dit això, vull insistir en el control de la despesa pública dels Ajuntaments. Cal no malbaratar diners públics mai, ni en èpoques de crisi ni en èpoques de vaques grasses.
Quant a les infraestructures, a cadascú la seva responsabilitat. Si hi ha negligències, cal trobar responsables. Que cal millorar el servei de Renfe és una obvietat. La meva postura sempre serà favorable al transport públic de qualitat i integrat. Més freqüència de pas, preus més ajustats i fer atractiu al ciutadà el tren, l’autobús i el taxi. Tothom té clar que és més còmode anar a Barcelona còmodament assegut en una butaca de tren que patint pel trànsit. Només cal millorar tots els aspectes francament millorables del servei. I serà rendible ni que només sigui des d’un punt de vista ambiental.
En qualsevol cas, insisteixo, tant de bó els Reis hagin llegit la teva carta i ens portin el que demanes. I salut per anar fent aquestes reflexions en veu alta.