Valors versus ideologies..

5 Comentaris publicats - Afegeix un comentari a “Valors versus ideologies..”

1. van Banet ha dit:
   27 Novembre, 2008 a les 13:05

   I no trobes que formant part activa d’un partit com Convergència i Unió legitimes encara més l’actual sistema electoral?
   Imagino que (sense embuts) deus ser partidari d’un sistema electoral amb llistes obertes, d’una democràcia més pròxima al ciutadà,… aleshores formar part d’aquesta classe política tant desvirtuada com l’actual, et deu fer sentir frustrat, no? Devent sempre lleialtat a la cúpula del partit, totes elles aferrades al poder.
   Sense anar més lluny, ahir havent dinat vaig tenir l’oportunitat de seguir uns minuts la sessió parlamentaria… Lamentable espectacle de tacticismes! Com sempre…una manca de visió de país i unitat esparverants, tots plegats! Enfi… en part, per això estem on estem (el país estancat i a sobre enganyat sistemàticament), i tu ocupant una cadira del banc convergent eh… per tant, sota el meu punt de vista, legitimant-ho.
   No se si també et causa rebuig, però el portaveu del teu partit sembla més un “bull-dog”, expressant-se amb to bel.ligerant, que no pas el portaveu del partit de l’oposició en temps de crisi (superar una crisi reclamaria consens), i que aspira a liderar el país el dia de demà.
   Enfi, la crítica ja et dic que la faig extensible a tots els partits, sense excepció.
   Apel.les a l’alenada d’aire fresc renovador, però com, quan, i el més important, qui?

2. Fernando Aísa Milà ha dit:
   28 Novembre, 2008 a les 16:25

   Una de les perversions del nostre sistema democràtic és el marketing polític. Suposo que la manca d’idees i d’ideals de la classe política i el desig de perpetuar-se en el poder fan que un home dedicat a la política només s’atreveixi a dir allò que creu que pot rendibilitzar en forma de vots. I això no és la democràcia. I encara faltaria tocar la part més difícil: els interessos empresarials que es mouen per darrere dels polítics. Inversions molt importants volen uns resultats en l’àmbit de les decissions que condicionen, i molt, el paper del polític. Tot plegat produeix desencís i allunyament. És difícil per a qui es dedica a la cosa pública poder prendre decissions en llibertat, assessorat per la gent de la seva confiança, basant-se en el seu programa polític i en la seva honestedat al marge del marketing i els interessos. Però possiblement, detectar el problema ja és un pas important i lluitar per la independència de les pròpies conviccions, un altre. En Santi juga en les divisions regionals de la política però anirà pujant perquè té talent, es cuida i sap com no lesionar-se. Tant de bo aconseguís que la seva reflexió arribés a tot el món polític del país i, des d’ara, qui s’hi dediqui pugui comptar només amb el seu bagatge, les seves idees i els seus ideals més enllà del marketing.
   Trobo a faltar en la nostra ciutat un periodisme d’investigació valent que posi negre sobre blanc veritats i falsedats. Periodistes que parlin d’interessos inconfesables, manipulacions polítiques i actituds precuinades. I que puguem acabar per sempre més amb aquell comentari fatalista de “ja sabem qui mana a la ciutat”. I que el polític pugui ser valent i dir el que pensa. O dir que no pensa res i que fa allò que li manen. Però surtim de dubtes i clarifiquem la situació.
   Malgrat tot, crec que el senyor Obama també estarà pressionat per tota mena de lobbies que procuraran que no prengui cap decissió contrària als interessos que defensen.
   Acabo: estic content de tenir un alcalde que diu en veu alta allò que la ciutadania està farta de sentir. Un polític pot estar encertat o errat, però quan el triem esperem d’ell l’aplicació del seu programa i no l’opinió d’un aparell polític que es mou en funció d’estratègies de captació de vots.

3. pau ha dit:
   28 Novembre, 2008 a les 21:17

   Fernando,
   No puc estar d’acord amb tu. Si alguna cosa ens diferencia de la política de primera divisió és la manca de màrketing polític. Aquí no n’hi ha. No es pren en consideració la comunicació política, i així anem. Hem definit com a marketing polític el que simplement és tacticisme cutre.
   I aquesta contraposició entre idees i marketing és tant falsa. No hi ha marketing sense idees, sense projecte. Barack Obama és 100% marketing polític i 100% valors alhora.
   El problema dels nostres polítics és que encara no han aprés la importància de la comunicació i el marketing polític. Són el canal directe per transmetre els seus valors, les seves idees, el seu projecte als ciutadans.

4. Miquel ha dit:
   29 Novembre, 2008 a les 11:56

   Pau i Fernando,
   comparteixo la visió sobre el marketing polític a casa nostra. Cal aplicar-lo pq al cap i a la fi és una manera emocional de transmetre els valors d’un ideari polític (o almenys és el que senzillament entenc jo sense ser un expert).

   Ara bé, periodisme d’investigació a la comarca? Algú ha esbrinat què paguen els mitjans de comunicació de la comarca als seus redactors? Persones igual de llicenciades que vosaltres o amb més de deu anys d’experiència al sector i amb un currículum que alguns dels polítics sobre els que escriuen no arribaran a tenir mai.

   És un petit matís que crec que cal posar damunt la taula per donar més sentit a un debat sobre un periodisme d’investigació valent que posi negre sobre blanc veritats i falsedats. Periodistes que parlin d’interessos inconfesables, manipulacions polítiques i actituds precuinades (tal com explica en Fernando en el seu comentari). I sobre aquest idea, els mateixos interessos inconfesables són sovint els que paguen el sou als periodistes que haurien d’explicar-ho…curiós el funcionament, oi?

5. Fernando Aísa Milà ha dit:
   2 Desembre, 2008 a les 17:45

   Potser jo anava errat quan pensava que les actuacions d’un polític, una bona entrevista a la premsa, les seves explicacions detallades en un ple i les seves intervencions públiques eren suficients per comunicar la seva actuació política al conjunt de la ciutadania.
   Són interessants els conceptes de marketing polític i comunicació. Probablement, per pur desconeixement, entenia, com he dit, que un polític ha de ser capaç de transmetre les seves idees de manera planera als ciutadans sense la intervenció de gaires gabinets de premsa. Però encara veig menys clar el tema del marketing, entès com a “forma de vendre un producte, en aquest cas, un producte polític”. Si un polític, de qualsevol partit, pensa el que sigui sobre un aspecte concret, crec que la ciutadania ho hauriem de saber al marge de la conveniència del pensament. “No, tal cosa no la diguis perquè ens allunya del vot més d’esquerra o més del de dreta o dient això tindràs un perfil desagradable pel vot femení” són aspectes que no trobo interessants.
   Una altra cosa seria que un polític porti en el seu programa una proposta complicada o difícil d’assumir per la ciutadania i que, malgrat tot, ha decidit votar-lo. Cal, llavors, explicar amb detall els avantatges de la proposta per tal que pugui ser més acceptada per la societat. Bé, caldria fer marketing de la proposta. Però jo estic convençut que la ciutadania té prou criteri per no votar propostes que no li semblin prou acceptables, malgrat que, possiblement, aquestes propostes no s’airegin gaire al llarg de la campanya “no fos cas que prenguessim mal”.
   Insisteixo, però, que tot això són opinions al marge del coneixement científic. Sempre m’ha semblat que un polític, en aquest cas local, ha de poder mostrar-se planer i clar en les seves propostes, prèviament estudiades i valorades pels seus assessors tècnics.
   Quant a la darrera intervenció, he quedat preocupat. Veritablement no en tinc ni idea del que pot cobrar un periodista de la premsa local. Puc imaginar-me un sou que segurament no compensa ni els nervis ni les presses, ni les hores intempestives, ni l’escassetat de mitjans, etc, etc, però que, segurament, retribueix una vocació professional d’una persona conscient que amb la seva feina no es farà multimilionària.
   Més enllà d’això, m’he quedat glaçat amb l’afirmació que “els mateixos interessos inconfesables són els que paguen els sous dels periodistes”. Bufffff. Aquí entrem en un terreny relliscós i voldria no “ficar la pota”, però ¿ he d’entendre que això voldria dir que “aquests interessos” tenen comprada la premsa local? ¿Que la premsa local no té llibertat d’expressió?¿Que hi hauria “temes” que cal no tocar?¿Perillen els ingressos per publicitat?. Ho pregunto com a immigrant desconeixedor de les realitats amagades. Veritablement una qüestió difícil. ¿I què passaria si estiressim la manta?
   Escrivint, escrivint, me n’adono que he marxat lluny de la proposta d’en Santi. En fi….

Escriu un comentari

Has de registrar-te per enviar un comentari.