Adriana Calcanhotto
El proppassat dijous 6 de novembre vaig tenir ocasió d’assistir a Girona a un esplèndid concert d’Adriana Calcanhotto, vaixell insígnia de la música contemporània brasilera. Un concert ple de calidesa i sensibilitat que va omplir d’emoció l’Auditori gironí, ple fins a la bandera de catalans d’origen i d’adopció. Sense cap mena de dubte, el concert d’Adriana Calcanhotto se situa com a rebel·lador del potencial creatiu i regenerador dels valors dels nostres temps moderns, postnacionals i posclassistes. I és que de la mà Calcanhotto, a través de Caetano Veloso, Víctor Manuel, Lluís Llach.. gràcies als versos de Vinicius de Moraes, de Martí i Pol o Neruda.. per fi el subjecte s’imposa per sobre dels ismes de tota mena! Benvinguda, finalment, la victòria de la nova sensibilitat per sobre de la rigidesa decimonònica!
13 Novembre, 2008 a les 21:42
Santi soc de La Floresta (Sat Cugat del Vallès),
soc de ciu, des de que per primer, cop amb la meva vida, vaig poder votar. Pots veure, que et parlo de fa molts anys. Els anys, que la cançò catalana, estava prohibida.
Ja veus que parlo de anys. M’he alegro que t’agradi la música. I que a la teva edat, siguis alcalde.
Felicitats.
Jo ara estic aprenent el escriure el català, ja que tambè, estava prohibida.
Fa poc, que soc mil·litant de CIU. Però sempre he votat. Parlo de un munt d’anys.
Montse Varderi
23 Novembre, 2008 a les 0:54
Santi,
Jo també hi era, i vaig repetir l’endemà a Barcelona. Esplèndida calcanhotto, la seguiexo de fa un munt d’anys. Et suposo també coneixedor d’altres noms de la MPB com Marisa Monte o Ana Carolina, imprescindibles també.
Salutacions,
Àlex.