L’oferiment de la Ministra Carmen Chacón de la col·lecció d’armes que actualment que es troba al Castell de Montjuïc a la ciutat de Figueres ha aixecat una gran cotrovèrsia. Els partidaris d’acceptar de parlar-ne, han recordat el valor històric i patrimonial de la col·lecció, la necessitat que aquesta no es dispersi ni surti de Catalunya, així com el potencial que un nou Museu, pensat amb criteris museogràfics moderns i amb un relat decididament vinculat als valors democràtics pot suposar per a la dinamització del Castell de Sant Ferran. Els contraris a la iniciativa, a més d’arguments polítics de signe pacifista han recordat que la ciutat continua tenint el repte de donar majors usos civils a la fortalesa i que en el seu moment l’Ajuntament s’havia posicionat a favor de la declaració de Sant Ferran com a Castell de la Pau.

Com acostuma a passar, no tots els arguments esgrimits a favor i en contra són incompatibles entre ells. Així, per exemple, acceptar l’impuls d’un nou museu al castell sota el lideratge del Ministeri de Defensa no necessàriament ha de voler dir minimitzar el propòsit d’ampliar progressivament la "civilització" de la Fortalesa. En aquest sentit, potser fora bo de recordar que actualment, amb la gestió de la fortalesa compartida per l’Estat, la Generalitat i la ciutat, prop de 35.000 persones visiten anualment el Castell, que moltes parelles s’hi casen, que s’hi duen a terme banquets, cicles de conferències, congressos.. L’impuls d’un nou Museu al recinte, trencarà aquesta tendència? 

De moment, el Govern municipal ens hem posicionat favorables a parlar-ne; disposats, en la mesura que el Ministeri s’impliqui a fons en la rehabilitació dels espais necessaris i assumeixi decididament l’impuls d’un equipament cultural modern i interactiu a fer-nos corresponsables de la iniciativa. No es tracta doncs de traslladar la col·lecció d’armes de Montjuïc d’un lloc a l’altre; ni de fer apologies d’una cultura militar tronada, ni d’enaltir cap pàtina de propaganda franquista.. Com han fet els anglesos a propòsit de l’Imperial War Museum de Londres, els francesos a Cahen a partir de la memòria del desembarcament de Normandia, o els alemanys, polonesos i austríacs a propòsit de la museització dels camps d’extermini.. del que es tracta és d’oferir un bon producte cultural, que interpel·li al visitant sobre com els humans han afrontat històricament la resolució dels seus conflictes. I de fer-ho, a partir del fons d’una col·lecció de valor contrastat. No sembla que hagi de resultar tan controvertit, no?