Efectivament, en una recent conferència que vaig pronunciar al Cercle Sport, vaig posicionar-me partidari d’afavorir  la implantació, a Figueres, d’una nova escola privada. Vagi d’entrada, que vaig fer aquesta afirmació després d’insistir en què el meu compromís personal, com a alcalde de la ciutat està amb l’escola pública, i amb el repte de disposar, ben aviat, de dues noves escoles de primària i dues noves escoles bressol, aquestes darreres construïdes pel propi ajuntament.

Dit això, penso que una ciutat que vol créixer en l’excel·lència ha d’apostar estratègicament per a fer possible la implantació de nous centres educatius, clínics, assistencials.. disposats a donar serveis a la població i, a crear ocupació amb valor afegit. Prefereixo contemplar com dins el sòl urbà de Figueres proliferen les acadèmies, les clíniques i les escoles que no pas que ho facin, per exemple, les canteres o les càrniques o els centres de simple distribució, activitats prou importants però que segurament s’adiuen poc a les característiques de la ciutat que volem.

Evidentment, afavorir la implantació d’aquest tipus d’equipaments privats dins el terme municipal, i especialment en terrenys d’equipamament, no vol dir, en cap cas, despendre’s ni regalar ni cedir gratuïtament res de res.. Arribat el moment, si sorgeix l’oportunitat que un grup de pedagogs, empresaris o simples inversors presentin un projecte solvent de nou centre educatiu, la ciutat haurà de treure a concurs l’adjudicació dels terrenys que es determinin, amb un  seguit d’importants contraprestacions per al municipi.

No hem de ser dogmàtics. A totes amb la dotació dels equipaments públics que es necessitin, però també,  a totes, en l’estímul de les iniciatives que inqüestionablement generen ocupació – i riquesa- amb valor afegit.

Finalment, penso que per a Figueres i per al conjunt de l’Empordà seria una excel·lent notícia que aquelles famílies que legítimament considerin que els seus fills han de ser educats en base a un projecte educatiu que no s’adiu al marc de les escoles públiques puguin escolaritzar-los prop de casa, a l’ampara dels drets que la constitució els reconeix i pagant aquests serveis segons convinguin. Perquè en un estat liberal democràtic, podem obligar a la gent a pagar impostos però no podem obligar-los a fer ús, només, dels serveis de l’admistració! O no?