Figueres, ciutat educadora
Efectivament, en una recent conferència que vaig pronunciar al Cercle Sport, vaig posicionar-me partidari d’afavorir la implantació, a Figueres, d’una nova escola privada. Vagi d’entrada, que vaig fer aquesta afirmació després d’insistir en què el meu compromís personal, com a alcalde de la ciutat està amb l’escola pública, i amb el repte de disposar, ben aviat, de dues noves escoles de primària i dues noves escoles bressol, aquestes darreres construïdes pel propi ajuntament.
Dit això, penso que una ciutat que vol créixer en l’excel·lència ha d’apostar estratègicament per a fer possible la implantació de nous centres educatius, clínics, assistencials.. disposats a donar serveis a la població i, a crear ocupació amb valor afegit. Prefereixo contemplar com dins el sòl urbà de Figueres proliferen les acadèmies, les clíniques i les escoles que no pas que ho facin, per exemple, les canteres o les càrniques o els centres de simple distribució, activitats prou importants però que segurament s’adiuen poc a les característiques de la ciutat que volem.
Evidentment, afavorir la implantació d’aquest tipus d’equipaments privats dins el terme municipal, i especialment en terrenys d’equipamament, no vol dir, en cap cas, despendre’s ni regalar ni cedir gratuïtament res de res.. Arribat el moment, si sorgeix l’oportunitat que un grup de pedagogs, empresaris o simples inversors presentin un projecte solvent de nou centre educatiu, la ciutat haurà de treure a concurs l’adjudicació dels terrenys que es determinin, amb un seguit d’importants contraprestacions per al municipi.
No hem de ser dogmàtics. A totes amb la dotació dels equipaments públics que es necessitin, però també, a totes, en l’estímul de les iniciatives que inqüestionablement generen ocupació – i riquesa- amb valor afegit.
Finalment, penso que per a Figueres i per al conjunt de l’Empordà seria una excel·lent notícia que aquelles famílies que legítimament considerin que els seus fills han de ser educats en base a un projecte educatiu que no s’adiu al marc de les escoles públiques puguin escolaritzar-los prop de casa, a l’ampara dels drets que la constitució els reconeix i pagant aquests serveis segons convinguin. Perquè en un estat liberal democràtic, podem obligar a la gent a pagar impostos però no podem obligar-los a fer ús, només, dels serveis de l’admistració! O no?
25 octubre, 2008 a les 12:43
Sí suposo que els pseudo-progres multiculturetes volen portar els seus fills a la privada, com la gent de barret, que els seus fills no es barregin amb la “xusma?” que ells han portat i tant defensen, per ser mà d’obra barata a les seves empreses. Una gran manera de carregar-se l’escola pública, emplenar-la de púrria (no sols estrangera, els xarneguets que no estudien ni treballen també, i algun català tampoc ho negarem), i mentrestant els seus fillets de casa bona a la privada on no hi ha aquesta gent, obligant a qui s’ho pot permetre a optar per aquesta escola, malgrat tingui professors que no han passat les oposicions.
28 octubre, 2008 a les 18:16
Res més lluny de la meva intenció que caure en el dogmatisme fàcil. En la meva darrera intervenció ja deia que en Santi, motivat exactament pel mateix que ara ell diu, proposava la potenciació de l’ensenyament a la nostra ciutat i que, dintre d’aquesta millora global, contemplava la implantació d’una escola privada a Figueres. Res a dir en contra llevat de la seva radicació en terrenys de propietat municipal que és allò que em preocupa. Si efectivament aquest projecte arriba a les mans del consistori, ens agradaria saber quines condicions demanen i quines contraprestacions ofereixen. Si, com se sent a dir, demanen espai per a equipaments públics de manera graciosa, caldrà justificar molt bé davant de la ciutadania per quins motius s’atorga a aquesta iniciativa privada i a canvi de què per no potenciar el sentiment d’injustícia o prevaricació entre la població, que bastant tocada està ja la imatge dels polítics i la seva gestió.
29 octubre, 2008 a les 7:21
Crec que és un gran encert estratègic que poguem gaudir de les dues opcions.
La “gent de casa bona” que no volen barrejar als seus fills amb la “xusma” ja podrien i poden portar-los als col.legis privats de Girona, però per contra, si aspirem a atraure a professionals de primera (directius, metges, etc) és imprescindible que els oferim el més ampli ventall d’oferta educativa.
30 octubre, 2008 a les 20:18
si una ciutat s’ha de medir per la quantitat de escoles publiques o privades anem bé, cirare….sou una colla de elitistes!
I ho diu una “filal de casa bona”!
3 novembre, 2008 a les 10:45
Doncs a mi em sembla una bona oportunitat per que les families puguin optar a portar els seus fills a un tipus d’escola que actualment només hi ha a Girona. Quanta més oferta hi hagi, millor per tothom.
7 novembre, 2008 a les 11:58
Aquests grandiloqüents que ara critiquen abans callaven, callaven quant es va regalar un carrer a una empresa càrnica, callaven quant l’únic equipament provincial que els “seus de Barcelona” els van oferir era una magnífica presó, callaven quant la ciutat entrava en un estancament preocupant (ja que molts d’ells, ai l’as, ni viuen ni treballen a Figueres).
Una escola privada no és elitista, simplement serveix per marcar les prioritats de molts pares, alguns trien regalar-li als seus fills la PlayStation, una Scooter de 3.000?, o permetre que es passi tot l’estiu tocant-se el que no sona, altres trien gastar-se aquesta 3000? en l’educació del seus fills, i dir-los que si volen l’scooter o la Play, que treballin a l’estiu.
L’educació no és qüestió de rics o pobres, ni de dretes i esquerres (si voleu repassem a quines escoles van els fills del molt honorable i companyia), l’educació es qüestió d’educació, i mai a una ciutat li ha de fer nosa una escola, un equipament cultural, o un teatre, sigui quina sigui la seva titularitat.
13 novembre, 2008 a les 12:24
Es un encert que uns ens públic garanteixi als ciutadans totes les formes possibles d’ensenyament que pugui abacar una ciutat com Figueres. Encara que jo pensi que portaré el meu fill a l’escola pública, de cap manera penso oposar-me a un equipament positiu i que fa creixer la ciutat. Cal deixar de banda la dualitat enfrontada de escola publica- escola privada. Com si una fes competència a una altra. No senyors, l’escola pública i la privada conviuen i es retroalimenten, no tenen perque estar enfrontades. A una Figueres que s’albira gran, hi tenen cabuda tots dos models educatius. Tan de bo comencem a encetar la implantació de facultat i catedres de la Udg o de la UOC a Figueres.