La qualitat de les ciutats es mesura entre moltes altres coses per la capacitat d’afavorir i posar en valor la seva biodiversitat. Talment com les cases, els carrers, les places i els monuments, els arbres poden jugar un paper fonamental en la conformació de l’espai públic. Algunes ciutats ho saben i des de fa anys dediquen grans esforços a garantir la presència d’arbres en els seus carrers i places. A Barcelona, per exemple, en aquests moments hi ha plantats prop de 200.000 exemplars, amb més de 130 espècies diverses. El mateix podríem dir de Sant Cugat, amb més de 50.000 arbres, o de Girona, dos municipis decididament compromesos en afavorir la creació d’espais verds. Quan les coses es fan bé, els ajuntaments disposen d’un mapa precís de localització dels seus arbres, d’un catàleg precís de les espècies i del nombre d’exemplars existents i d’un pla sistemàtic de conservació dels arbres existents, de seguiment de la seva evolució i d’una política de plantació de noves espècies. En aquests moments, a Figueres no existeix res de tot això. No sabem els arbres que tenim, ni coneixem amb precisió el seu estat de salut ni hem afavorit de forma sistemàtica i planificada la biodiversitat.

El repte per als anys que vindran és justament posar-nos al dia en la valoració i impuls de la presència d’arbres a la ciutat. Pensant en el pla de millora de les entrades i sortides per raons històriques molts dels projectes plantejats proposen recuperar la presència de plàtans, l’arbre ciutadà per excel·lència . Això no vol dir, però, que d’acord amb els veïns i amb el propòsit d’afavorir la biodiversitat, també es pugui donar entrada a la plantació de til·lers, com els majestuosos que presideixen la nostra Rambla, o la Rambla Catalunya de Barcelona, de freixes, oms o lledoners. Si creiem en una ciutat feta a mida de la gent, aquesta ha de poder ser una decisió ciutadana.