Finalment, després de quinze anys d’abandó, la plaça de Braus i, per extensió, l’àrea urbana compresa entre la via del tren i la ronda sud tenen projectes de futur! El Govern de la ciutat ha contractat el prestigiós arquitecte Moisès Gallego per tal de disposar d’un projecte de rehabilitació integral de l’edifici i fer possible la implementació d’una gran àrea poliesportiva, amb piscines, espais de gimnàs, cafeteries.. i fins i tot un restaurant previsiblement de nivell alt. Aquesta ha de ser la primera peça d’un seguit d’iniciatives urbanístiques i empresarials destinades a rehabilitar i modernitzar la zona. També, a atendre el dèficit d’instal·lacions esportives que patim des de fa anys.  El projecte té un pressupost de prop de vuit milions d’euros i ha de poder estar culminat i en funcionament el 2011.

Curiosament, la rehabilitació de la plaça de toros a Figueres, coïncideix amb una iniciativa popular per tal de prohibir els toros a Catalunya. Els arguments a favor i en contra inevitablement seran abrandats! Una cosa però sembla clara: en el paisatge tradicional de les ciutats catalanes, el món dels toros hi és gairebé sempre present. Altra cosa és que la modernitat reconverteixi en uns casos la plaça en una piscina, en d’altres en una superfície comercial. Què passa però, si un municipi decideix seguir fidel a la tradició i mantenir en funcionament l’activitat per a la qual les places van ser construïdes? Se’ls ho ha d’impedir? Per què?