Acostumats com estem a paraules buides, aquestes darreres setmanes he ensopegat amb dos conceptes prou interessants, que potser fora bo d’incorporar a la carpeta de propòsits i, sobretot, d’actituds a potenciar. Primer: "pressumpció de bondat". Terme emprat per Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis per referir-se a la necessitat d’alleugerir de tràmits administratius les iniciatives ciutadanes i empresarials. Per què quan es posa una iniciativa sobre la taula, l’administració tendim a pensar que aquesta és malintencionada i, conseqüentment, la cosim de requisits previs, d’informes preliminars i de mesures cautelars? No es podrien minimitzar els controls a la fase innovadora i, en tot cas, enfortir els instruments d’inspecció un cop una iniciativa ja està en marxa? Segon: promiscuïtat funcional. En una reunió amb el despatx d’arquitectes Alonso-Balaguer, va esgrimir-se aquest concepte per defensar la necessitat d’impulsar nous equipaments amb caràcter polivalent, capaços de donar resposta a la multiplicitat d’inquietuds i demandes ciutadanes. Les divisions administratives dels ajuntaments no haurien de traslladar-se a la vida real de la gent. O és que portar el nét a la piscina, és incompatible amb desitjar tenir una hemeroteca a prop o amb disposar de l’oportunitat, al mateix recinte, de fer classes d’informàtica? Assolida aquesta diversitat funcional, per què no hauríem de ser capaços d’harmonitzar la integració d’usos i interessos privats amb serveis públics? Ambdós conceptes, certament, dos bons desafiaments…