El món del catalanisme polític i cultural ha viscut amb certa perplexitat l’onada espanyolista impulsada pel triomf de ”la roja”.  Encara en la seva contraportada del dimarts dia 2, l’Avui no ha pogut deixar de cedir a la temptació d’il·lustrar la celebració de l’Eurocopa amb una fotografia d’un seguidor amb una bandera espanyola preconstitucional,  amb àliga inclosa, evidentment. Per a gran part de la cultura catalanista, certament la de mentalitat més adolescent, els catalans continuem sent un país modern i civilitzat per contrast amb els espanyols, casposos i, en el fons, antidemocràtics. Honestament, penso que aquest és un retrat absolutament esbiaixat, rotudament fals! Els estudis de Juan Pablo Fusi i Palafox -per citar-ne només alguns dels primers- ja van certificar, a propòsit del canvi de segle que Espanya havia culminat amb èxit el seu procés modernitzador, situant-se, ara sí, com un Estat plenament normalitzat i equiparable als millors del món. De fet, una simple passejada per ciutats com Saragossa, València o Madrid il·lustra sense dret a massa rèplica la culminació d’aquesta història exitosa. Sociològicament parlant, la victòria de la selecció espanyola ha explicitat també que la identitat i simbologia espanyola ja no és només cosa de les dretes, sinó que homes i dones progressistes es mobilitzen sense complexos sota símbols nacional(istes) espanyols.

El catalanisme polític ha de repensar-se profundament, sense tòpics i alliberat de retòriques decimonòniques. Ens cal construir una nova identitat col·lectiva basada en l’adhesió radical a valors cívics i democràtics, sensibles al pluralisme que ens ha tocat viure.  S’atribueix a Torras i Bages l’afirmació que Catalunya serà cristiana o no serà. Arribats en aquest punt, potser hauríem d’afirmar que el catalanisme serà modernitzador o no serà! Perquè si als ulls de la ciutadania la catalanitat no s’identifica amb un país d’oportunitats, meritocràtic, basat en la cultura de l’esforç i el radical respecte a les llibertats personals, per quina raó hauria de compensar més apuntar-se a ser català que no pas espanyol?