La pàgina 3 de La Vanguardia d’avui obre amb una sagnant fotografia facilitada per Reuters, que mostra els cossos difunts de quatre nens i nenes del nord de Gaza,, totalment mutilats i plens de sang. Tot seguit, a la pàgina 5, un cos exhuberant de Dolce Gabanna promociona calçotets d’aquesta firma a tota pàgina. Paradoxalment, la conversa de la taula on dino comenta la segona de les fotografies i no fa cap esment de la que exhibeix els cosos dels nens. Ens hem acostumat a l’horror i, en canvi, venint com venim d’una llarga història sexista, encara ens sorprenen els cosos més o menys nusos masculins. De fet, però, si seguim aquest ritme, aviat no ens despertarà cap emoció ni l’un ni l’altre. Als anys vint, Jünger i Friedrich van polemitzar sobre com el fotoperiodisme podia traslladar millor el fons de Veritat que s’amaga darrera d’una escena horrorosa o plena de bellesa,  sobre com descriure verament la sol·litud o l’esperança humana als lectors; si mostrant-los amb tota la seva cruesa o si procurant traslladar de forma més evocadora el valor transcendent que subjau al darrera de cada escena horrible o bella. Lamentablement, em temo que la nostra societat consumista, tan donada a les emocions fortes però superficials i tan poc predisposada, en canvi, al conreu dels sentiments profunds,  opta per la imatge colpidora i fàcil, encara que sigui al preu de la seva banalització i del record efímer.