Això de les dues Espanyes resulta realment tediós: sempre polemitzant per qüestions que finalment tenen ben poc a veure amb la pura i simple realitat viscuda per la gent! En precampanya va ser la causa anticlerical; abans ho havia estat el matrimoni homosexual. Ara, com si no tinguéssim prou reptes més importants resulta que el gran tema de controvèrsia política ha de ser el coratge del President Zapatero per haver nomenat Carmen Chacón Ministra de Defensa. Només faltava que el grotesc Berlusconi s’hi referís amb to burleta o que els retros de Madrid capitanejats per Ansón recuperessin la bandera masclista.. Uf!! Voleu dir que realment tot això és necessari? Un partit socialista impotent a l’hora d’afrontar la revisió ideològica profunda dels seus propòsits fundacionals s’aferra a un discurs i una ètica sensiblera on paradoxalment les dones i demés col·lectius pressumptament valoritzats tornen a ser utilitzats.. com a mers floreros! Per a la seva sort, però, tots aquests gestos tan i tan valents, almenys desperten la reacció enèrgica de Jiménez Losantos! Si no fos per ells, segurament l’únic que aconseguirien és aprofundir en la banalització i ridiculització de l’acció política! Uf! Potser algun dia, la majoria silenciosa que ho contempla amb certa perplexitat haurà de dir prou a tanta instrumentalització i patanatisme emocional.. sobre qüestions que la realitat viu com a plenament normalitzades!