Per primera vegada d’ençà de la restauració de la democràcia, l’elecció del President del Congrés ha requerit d’una segona votació. La dificultosa elecció de José Bono com a nou president de la Cambra baixa augura que, en contra del que es podia haver pensat inicialment, si el President Rodríguez Zapatero vol estabilitat i poder aplicar un programa de govern ambiciós haurà de trenar acords estables amb altres formacions polítiques. En el futur més immediat, la ciutat de Figueres té grans reptes plantejats, molts dels quals depenen de decisions que caldrà prendre a Madrid.  A Catalunya, l’objectiu d’assolir un Pacte Nacional per a les infraestructures depén en gran mesura de la complicitat pressupostària i de finançament que siguem capaços d’assolir amb el govern de l’Estat. A la ciutat i a Catalunya, és l’hora de deixar-se de tactismes i posicionaments personalistes i començar a bastir unitat d’acció ciutadana, amb el màxim de consens per fer escoltar la veu de Figueres i dels catalans a Madrid. El grup de CiU té deu diputats que han de poder estar disposats a garantir un bon govern a Espanya i especialment la consecució dels objectius polítics dels catalans. En el cas concret de Figueres, la ciutat tenim la sort de comptar amb dos diputats locals, en Francesc Canet i la Montse Palma. Compto amb ells per tirar endavant aquests reptes de futur, sense apriorismes i posicionaments de partit, reunits només per l’estima a la ciutat i compto amb la responsabilitat del grup parlamentari de Convergència i Unió, liderat per duet centrista Duran i Macias per poder anar per feina, que és el que ens reclama la ciutadania. Perquè si els diputats de Madrid no serveixen per ajudar el país a resoldre problemes, per ajudar als alcaldes a transformar i modernitzar les ciutats, per què serveixen?