Explica Montaigne el cas dels gossos d’Isop, els quals, en descobrir alguna cosa que semblava un mort surant al mar, i no podent apropar-s’hi, intentaren beure’s l’aigua per assecar el pas.. fins que s’afogaren. La cita vé al cas perquè en els darrers mesos alguns han criticat la meva determinació a orientar, amb convenciment i zeleritat diversos projectes que duien dècades encallats (plaça de toros, casa natal de salvador Dalí, ciutat esportiva, projectes d’urbanització i millora urbana, modernització de l’administració local, consorci de serveis socials…). Alguns polítics -també dels meus-, tècnics i opinadors semblen tenir un problema per a cada solució i s’atabalen quan em veuen bullir l’ànima i disposat a passar a l’acció. Quan els sento balbucejar excuses i pretextos estic temptat de recordar-los que quan no es té port de destí tots els vents semblen desfavorables! Els humans som fal·libles i imperfectes, certament, però justament per això, perquè no podem dimensionar la totalitat de les variables que condicionen les nostres accions hem d’estar disposats a prendre decisions intuïnt el que s’albira surant al mar, disposats a equivocar-nos però en cap cas a morir embardissats en pretextos o ofegats en contingències.