Bloc

dilluns, 8 novembre 2010

Apunts per al balanç de la visita de Benet XVI a Bcn

La visita de Benet XVI ha estat un èxit: per al catolicisme en general, per a la visibilitat de la singularitat eclesial catalana, per al sosteniment de la imatge de Barcelona com a ciutat moderna, per a la projeccció de Catalunya al món. Políticament, és legítim que el Sant Pare expliciti quina és la seva visió sobre la família o sobre el dret a la vida o que reivindiqui la dimensió Transcendent de la condició humana. En la línia del que vé passant d’ençà de mitjans de segle XIX, la visita del Papa també ha confirmat que l’Església institucional sap adaptar-se i fer-se seves molt millor les noves formes d’expressió i sociabilitat política dels nostres temps moderns que entendre – i acceptar- els canvis de fons en els costums i relacions socials de la gent. Lamentablement, l’actitud pueril del President Rodríguez Zapatero també ha confirmat la incapacitat de determinades cultures polítiques d’alliberar-se d’una vegada dels tòpics recorrents de l’anticlericalisme decimonònic.

Com a cristià membre de l’Església entesa conciliarment com a poble de Déu, únicament m’agradaria haver-li pogut fer saber a Benet XVI quin ha estat, en massa moments, el gran error de la seva Església institucional a Espanya i a Catalunya: li ha sobrat fe i la ha faltat pietat. Convençut que la seva posició dogmàtica no necessita el contrast amb la realitat, el Papa potser algun dia descobrirà que aquells a qui diu voler servir i estimar, simplement han deixat de tenir-lo com a referent. Com diu aquell, davant la seva crida ni hi van ni se’ls espera. Tot plegat, ben poc evangèlic.