Bloc

diumenge, 16 gener 2011

Albada de la bellesa

Per mediació de l’amic Josep Poblet, el Pare abat Josep Alegre Vilas em fa arribar un regal inesperat: Albada de la bellesa, una petita joia literària que va escriure per ajudar-nos a viure l’advent, a celebrar, com diu ell, la vida viscuda. D’entre les moltes reflexions que el llibre aporta, em quedo amb la crida als homes d’avui a buscar un altre ritme de vida, que els permeti rescatar el temps. El pare abat ho escriu manllevant uns mots de Peguy: “Per a mi no hi ha res de més bonic en el món que una criatura, un nen que parla amb Déu, i que es fa ell mateix les preguntes i respostes… No conec res de tan bonic en el món com un nen, atrevit com un ocellet que diu vint vegades “bon dia”, i vint vegades “bona nit”, saltant i rient i divertint-se. No en té prou amb un sol cop. En vol més. Mai no en té prou. Per a ell la vintena vegada és com la primera. Compta com jo compto. Així compto jo les hores. I per aquesta raó és com si, per un instant, tingués al palmell de la mà tota l’eternitat i tot el temps.” Ummm