Bloc

dilluns, 24 maig 2010

A propòsit dels vint-i-cinc anys de la mort d’Espriu

En plena commoció per l’agressivitat, desaires o indiferència amb què bona part d’Espanya segueix l’evolució del recurs contra l’Estatut de Catalunya, ara que s’acaba de reeditar La pell de brau  d’Espriu ressonen  amb sorprenent renovada vitalitat alguns dels seus versos: “Escolta, Shepharad: els homes no poden ser / si no són lliures.” I és que sembla que a Espanya, novament (o potser hauríem de dir fatalment) la sort de la convivència de tots els seus pobles té més a veure amb la sensibilitat i paciència dels peninsulars perifèrics que amb la responsabilitat dels propis espanyols, congènitament incapaços d’entendre -ni elogiar- la diversitat.