Bloc

dilluns, 19 maig 2008

A Mauthausen, salut i llibertat!

Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió d’assistir novament als actes commemoratius de l’alliberament del Camp de Mauthausen. A diferència d’altres anys, però, en aquest cas no formava part d’una delegació institucional, ni acompanyava familiars de víctimes ni estudiants sinó que vaig assistir-hi amb una trentena de figuerencs del barri Gitano de la ciutat.  Després de molts mesos amb greus tensions i conflictes al barri, vaig considerar que podria arribar a ser positiu que l’alcalde de Figueres compartís un cap de setmana amb un grup de famílies gitanes i que, a més, ho féssim a propòsit de la commemoració del genocidi gitano a mans dels nazis. El viatge ha estat intens i ple d’experiències. Per a alguns, aquesta ha estat la primera vegada que desenganxaven els peus de terra; per a d’altres, el primer cop a sortir de l’Estat; per a la majoria, mai havia estat possible dinar al costat d’un alcalde, poder-hi fer un cafè i compartir-hi els problemes i dificultats del dia a dia. Durant la desfilada del diumenge, el grup respirava orgull de ciutat i orgull de sentiment gitano. Torno del viatge commogut i reconciliat amb la política, especialment amb el desig de treballar per als més febles. El primer pas, doncs, contribuir a fer reprendre l’autoestima personal i col·lectiva, especialment d’entre els més joves; renovar-los l’adhesió als valors cívics i democràtics o el que és el mateix,  fe-los saber-se estimats fins i tot havent hagut de nèixer en la marginalitat.

I és que com passa sovint en aquests casos, tinc la sensació d’haver emprès un viatge disposat a donar molt i haver-lo acabat amb la sensació d’haver rebut molt més! Com en resulta de paradoxal constatar trajectòries vitals realment castigades per la vida i, alhora haver estat capaços de mantenir la il·lusió, la capacitat de sorprendre’s, de compartir-ho tot i de fer-ho alegrement, talment com si el món que els ha tocat viure fos als seus peus! Davant del monument al poble gitano, a Mauthausen, Paco Doya va acabar el seu parlament al crit de "Salut i llibertat"! Què més es pot demanar?