Bloc

dilluns, 5 gener 2009

A la nit de Reis, desitjos per al 2009

Després del petit estiu de Sant Martí que va suposar l’elecció d’Obama com a President dels EEUU, la fredor de les dades de l’hivern s’imposa arreu novament amb tota la seva cruesa: caiguda de l’activitat productiva i del consum, augment de l’atur i, el pitjor, crisi de confiança cap a l’economia i cap al lideratge de la política per reprendre el camí del progrés.

Els Ajuntaments afrontem aquest context contra les cordes, prestant subsidiàriament serveis que no ens corresponen,  però que la ben acomodada ciutadania reclama; amb uns pressupostos i un programa d’acció hiperdependents de l’urbanisme i, en conseqüència, també en crisi; amb un finançament estructuralment mal resolt, que fins ara no ha preocupat a la classe política, sempre ocupada en les seves respectives qüestions i cabòries nacional(istes), en la seva accepció catalanista o espanyolista (que per al cas és el mateix).

La revolta juvenil viscuda a Grècia , que succeïx a l’experimentada abans a França, i abans a Itàlia.. certifica que, mal ens pesi, la generació que avui té entre 18 i 30 anys es nega a acceptar el que de fet ja és irrefutable: que la seva vida serà més difícil que la dels seus pares, que l’Estat protector que els va veure néixer haurà de ser repensat, si vol sobreviure.

En aquest context, ens cal disposició per afrontar reformes estructurals a l’administració, per fer-la més àgil i eficient;  audàcia per dotar Catalunya d’una bona Llei d’Educació  i política en majúscules per emprendre les reformes necessàries per recuperar la credibilitat de les institucions i de la política. Ens cal un Govern fort disposat a rebre crítiques però decidit a resoldre el dèficit d’infraestructures que tan ens perjudica especialment a l’Alt Empordà. Prou d’excuses! Prou de cues a l’estiu a la carretera C-260, prou d’accidents al cinturó de ronda pel retard en el desdoblament de l’A-II; prou de servei deplorable de Renfe per als ciutadans de fora de l’àrea metropolitana. Prou de col·lapse a l’interior de la ciutat per falta de bones anelles circumvalatòries! Prou de mal govern! Perquè, quan la LLotja de Pescadors de LLançà és arrassada per una llevantada donat que el Govern no ha executat les obres previstes, ningú no ha d’assumir responsabilitats? No hem de posar rostre al negligent, i cesar-lo?

Sí, podem! Podem tirar endavant aquest país i recuperar un projecte il·lusionador compartit si ens disposem a emprendre reformes decidides i a endegar una veritable revolució ètica, implacable amb la negligència i decidida a afavorir la transparència, la cultura de l’esforç i el gust per la feina ben feta.