Bloc

diumenge, 23 novembre 2008

A Catalunya, l’hora de l’art per l’art

Acaba de finalitzar a Figueres, la IV edició del Festicurt, el Festival Internacional de curtmetratges. A més de ser l’aparador des d’on projectar més de 200 creacions de nous cineastes, la trobada cinematogràfica ha servit per retre homenatge a l’obra de Francesc Bellmunt i de Pere Portabella, a més de per a commemorar el desè aniversari del Museu del Cinema de Girona. D’entre les moltes reflexions plantejades durant els tres dies de Festival, em quedo amb la sorgida arran de l’entervista de Guillem Terribas al director de Lisístrata i La Orgia. Després de moltes dècades on de l’art català, també del cinema, se n’esperava cert compromís polític "normalitzador", no ha arribat l’hora d’estimular i recolzar especialment l’art per l’art, les creacions que busquen excel·lir en el repte de despullar la Veritat, de desvetllar l’ideal més absolut de bellesa? No pot ser, a més, que en fer-ho aconseguim deixar enrere certes mitjanies que segurament només es podien justificar pel seu pretès servei a la pàtria? O no havíem quedat que el rostre del nou catalanisme ha de ser reconegut per la seva qualitat i capacitat innovadora i no per dur simplement el certificitat d’adhesió nacional? Uns interrogants que no ens ha de passar desaparcebuts que formulava Bellmunt, un dels nostres directors menys sospitosos de tènue militància, conscient però que sovint.. la política i l’art s’acaben anul·lant l’una a l’altre.