Bloc

dimarts, 29 juny 2010

Un nou desaire als catalans..

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut és greu i negativa. Malgrat que certament entre molts altres aspectes avala la constitucionalitat de la política lingüística, del model educatiu o de la bilateralitat entre Catalunya i Espanya, el Tribunal anula aspectes bàsics d’una llei fonamental per als catalans, aprovada per les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya i refrendada pel poble.  Mai no s’havia d’haver arribat a aquest nivell de despropòsits, perquè inevitablement, a l’hora de fer balanç, les majors competències assolides queden totalment minimitzades pel descrèdit i desgast que han sofert les institucions, partits i polítics protagonistes durant aquest llarg periple ple de giragonces i tacticismes grotescos. 

En la meva opinió, el més greu de la sentència és que de nou queda clar que l’aspiració d’una Espanya plurinacional és únicament un projecte de la perifèria, ni contemplat com a hipòtesis seriosa per les èlites polítiques i judicials espanyoles, en aquest punt igualment coincidents al marge de la seva major o menor sensibilitat conservadora o progressista. PP i PSOE haurien de reflexionar sobre si creuen que Catalunya fa millor Espanya.  Si ho creuen han de fer possible l’encaix de Catalunya dins Espanya, respectant-ne el seu dret a decidir, fent de la identitat nacional catalana un valor i no un problema.

Mirat en clau generacional, sembla clar que el pacte constitucional del 1979 queda definitivament enrere. Amb la sentència, una etapa de les relacions entre Espanya i Catalunya s’acaba i cal començar-ne una altra. Cal fer-ho des de la responsabilitat, conscients que és igualment inadmissible la interpretació de l’evolució del procés de gestació de l’Estatut com a “falsa ruta”, que fan els sectors conservadors, com enganyosa la dels més radicals, disposats a veure en aquest nou desaire la fatal confirmació que l’Espanya plurinacional és una aspiració impossible.

A Catalunya és imprescindible que el poble ens manifestem amb rotunditat en contra de qualsevol interpretació restrictiva del text estatutari refrendat. Sense escarafalls però amb contudència. Si l’Estatut no s’ajusta a dret, cal revisar el dret. I poder-ho fer, depèn de majories al congrés que han d’estar disposades a facilitar els sectors més centristes i sensats de PP i PSOE, en bé de Catalunya i en bé d’Espanya. Tot seguit, cal dissoldre el Parlament i recórrer a la ciutadania: cal que els catalans i catalanes concorrin a les urnes i, amb un govern nou, dotat de credibilitat i autoritat renovades, el país pugui rependre, ben ràpidament, el camí de progrés per a la ciutadania que no havíem d’haver abandonat mai i que té a veure amb l’Estatut de Catalunya i amb la feina i la formació i els impostos i les infraestructures i els serveis socials eficients que els catalans necessitem.